El bullying en entorns digitals va en augment i té conseqüències psicològiques tan greus com l’assetjament escolar. Com es pot detectar i ajudar una víctima?
Pels alumnes que pateixen assetjament escolar, la tornada a les aules és un motiu de preocupació. Tanmateix, l’assetjament no només succeeix a l’entorn dels centres educatius, sinó cada cop més també en l’àmbit digital. Aquesta variant del bullying, coneguda com ciberbullying, es defineix com l’assetjament d’una o diverses persones cap a un igual (normalment un company d’escola) a través de mitjans digitals. Aquest assetjament pot incloure missatges molestos i no desitjats, amenaces, humiliacions i abusos.
El ciberbullying té alguns trets propis respecte el bullying tradicional:
Algunes formes de ciberbullying són les següents:
Per prevenir el ciberbullying, és necessari parar atenció als mitjans digitals que utilitza un fill o filla adolescent; si se sospita, cal fer que se senti escoltat i demanar-li que, davant d’un episodi d’assetjament, ho comuniqui d’immediat. Molts joves que pateixen bullying no ho diuen per sentiments de vergonya o culpabilitat o per por, però poden mostrar senyals:
Si es detecta un cas d’assetjament o ciberbullying en el centre educatiu, és important comunicar-ho als professors de l’escola i buscar ajut professional. Cada escola té un protocol d’actuació davant les situacions de bullying, pel que és important que la direcció del centre hi intervingui. Si l’agressor o agressors no són del mateix centre, es pot considerar la denúncia. Molts nens i adolescents que pateixen bullying desenvolupen trastorns de la salut mental a llarg termini, pel qual l’assistència preventiva i la teràpia són essencials.
Des de casa es poden aplicar algunes mesures, com ara dialogar i escoltar el fill o filla que pateix assetjament, ensenyar-li a denunciar perfils a les xarxes socials, reforçar la seva autoestima, cuidar la seva privacitat (dir-li que no comparteixi informació personal), buscar atenció individualitzada per part de l’escola i de psicòlegs i guardar les proves de l’assetjament per si calgués denunciar l’agressor.
Si es descobreix que un fill o filla està assetjant un company o companya, cal confrontar-lo i fer-lo reflexionar. Tanmateix, els agressors sovint presenten trastorns de conducta, com ara Trastorn Negativista Desafiant (TNA) o trastorn dissocial. La intervenció professional d’un psicòleg és necessària per corregir els patrons de conducta desadaptatius.
Recursos para prevenir el ciberacoso en la vuelta a las aulas