Del bullying al ciberbullying

Published by Pau González at 11/11/2020

**Què és el ciberbullying?**

Pels alumnes que pateixen assetjament escolar, la tornada a les aules és un motiu de preocupació. Tanmateix, l’assetjament no només succeeix a l’entorn dels centres educatius, sinó cada cop més també en l’àmbit digital. Aquesta variant del bullying, coneguda com ciberbullying, es defineix com l’assetjament d’una o diverses persones cap a un igual (normalment un company d’escola) a través de mitjans digitals. Aquest assetjament pot incloure missatges molestos i no desitjats, amenaces, humiliacions i abusos.

El ciberbullying té alguns trets propis respecte el bullying tradicional:

Agressor i víctima sovint es coneixen en persona i són companys d’escola.
Succeeix entre iguals. Si un adult assetja un menor, és un altre tipus de delicte anomenat
Pot estar vinculat a relacions d’assetjament en la vida real.
L’agressor provoca patiment a la víctima de manera intencional. Tot i que aquestes males intencions poden ser menys clares al principi, s’acaben fent evidents.
L’agressió és continuada al llarg del temps, sovint per diversos mitjans (xarxes socials, incloent WhatsApp, però també per correu electrònic, SMS…), i acostuma a durar més que el bullying en espais físics.
Els abusos poden ser més greus i desmesurats que en persona, ja que l’agressor no té cap mena d’empatia per la víctima en no veure directament el mal que li infligeix.
Existeix, de vegades, una audiència no desitjada difícil de controlar.

Algunes formes de ciberbullying són les següents:

Insults, burles i/o discriminacions, privades o públiques
Publicacions ofensives en blogs, fòrums, llocs web o xarxes socials
Suplantació d’identitat en línia
Robar contrasenyes
Difusió de fotografies o informació personal de la víctima amb intenció humiliant
Amenaces de danys físics
Enquestes de popularitat amb la intenció d’humiliar la víctima
Trucades silencioses o per comunicar missatges pejoratius

Com detectar si un fill pateix ciberbullying

Per prevenir el ciberbullying, és necessari parar atenció als mitjans digitals que utilitza un fill o filla adolescent; si se sospita, cal fer que se senti escoltat i demanar-li que, davant d’un episodi d’assetjament, ho comuniqui d’immediat. Molts joves que pateixen bullying no ho diuen per sentiments de vergonya o culpabilitat o per por, però poden mostrar senyals:

Exhibeixen tristesa sense motiu aparent durant el seu temps lliure i una falta d’interès per les activitats amb altres persones de la seva edat.
Redueixen o augmenten considerablement l’ús del mòbil o de l’ordinador i mostren una preocupació sobtada per la seva privacitat.
Es poden mostrar nerviosos, irritables i fins i tot agressius si algú intenta accedir al seu telèfon mòbil.

Com actuar davant del bullying o del ciberbullying

Si es detecta un cas d’assetjament o ciberbullying en el centre educatiu, és important comunicar-ho als professors de l’escola i buscar ajut professional. Cada escola té un protocol d’actuació davant les situacions de bullying, pel que és important que la direcció del centre hi intervingui. Si l’agressor o agressors no són del mateix centre, es pot considerar la denúncia. Molts nens i adolescents que pateixen bullying desenvolupen trastorns de la salut mental a llarg termini, pel qual l’assistència preventiva i la teràpia són essencials.

Des de casa es poden aplicar algunes mesures, com ara dialogar i escoltar el fill o filla que pateix assetjament, ensenyar-li a denunciar perfils a les xarxes socials, reforçar la seva autoestima, cuidar la seva privacitat (dir-li que no comparteixi informació personal), buscar atenció individualitzada per part de l’escola i de psicòlegs i guardar les proves de l’assetjament per si calgués denunciar l’agressor.

Si es descobreix que un fill o filla està assetjant un company o companya, cal confrontar-lo i fer-lo reflexionar. Tanmateix, els agressors sovint presenten trastorns de conducta, com ara Trastorn Negativista Desafiant (TNA) o trastorn dissocial. La intervenció professional d’un psicòleg és necessària per corregir els patrons de conducta desadaptatius.