La violència filio-parental durant el confinament
Una de les conseqüències més greus del confinament per coronavirus va ser l’augment de la violència domèstica. Si bé ja existia preocupació per les persones que conviuen amb parelles o cònjuges violents, diversos estudis han observat que les conductes agressives de fills a pares també s’han intensificat a causa de les condicions de la COVID-19. Segons un estudi de les universitats d’Oxford i Manchester, el nombre d’episodis violents de fills a pares es va disparar fins a un 70% durant el confinament. Això ha evidenciat una realitat normalment silenciada, amb menys atenció general per part de les autoritats i mitjans, però amb danys i perjudicis similars a la violència de gènere.
En aquest context, Amalgama7 ha desenvolupat un estudi sobre la violència filio-parental durant la pandèmia de la COVID-19 dins el marc de l’estat espanyol, els resultats del qual es discutiran i presentaran entre els mesos de novembre i desembre.
Causes de l’agreujament del maltractament d’adolescents i joves a pares
Un dels principals factors de l’increment de la violència filio-parental va ser el canvi en la rutina, i fins i tot la manca d’aquesta. La clausura de les escoles i de la majoria de serveis cara-a-cara va fer que la tensió en llars amb problemes s’intensifiqués. Sovint, els adolescents o joves que presenten conductes agressives pateixen traumes, problemes de salut mental, trastorns de la conducta i/o problemes d’aprenentatge. Això comporta unes necessitats específiques que, durant l’aïllament social, es van veure negades; el que va derivar en un estat emocional més volàtil, vulnerable i explosiu.
Per a aquests joves, tenir una xarxa de suport (ja sigui amistats, escola, extraescolars…) és especialment important. En perdre part d’aquesta xarxa de suport, van perdre una de les eines més essencials per mantenir certa estabilitat i gestionar les emocions.
Les fases de la violència filio-parental
De la mateixa manera que els altres tipus de violència intrafamiliar, la violència de fills a pares acostuma a manifestar-se en un cicle que consisteix en diverses fases:
- Fase d’acumulació de tensió: un enfrontament amb els progenitors genera una tensió que va en augment, ja que no hi ha factors que la desactivin. Sovint, en aquesta fase els pares mostren una actitud suau i conciliadora per disminuir l’estrès familiar, que el fill interpreta aquesta com una mostra de submissió; com a conseqüència, es mostra més demandant i autoritari. Davant això, els pares responen amb una actitud més severa que dispara la segona fase.
- Fase d’explosió: en aquesta fase, el fill duu a terme atacs més descontrolats, exercint violència física i/o psicològica. Els pares, paralitzats davant la situació, sovint assumeixen la pèrdua d’autoritat i, inconscientment, reafirmen el “triomf” del fill.
- Fase de remordiment: després d’un episodi violent, el fill agressor pot mostrar un fals remordiment que no acostuma a durar i que aviat es converteix en el reinici del cicle.
La situació del confinament ha provocat una acceleració o fins i tot trencament d’aquests cicles, intensificant la fase d’acumulació de tensió i produint explosions més freqüents i impredictibles.
Com actuar davant la violència filio-parental
La invisibilitat d’aquest problema acostuma a ser a causa dels sentiments de vergonya dels pares i de la culpabilitat de denunciar els seus fills, que sovint els impedeix demanar ajuda externa. Tanmateix, és essencial informar de la situació a especialistes i cercar assistència psicològica el més aviat possible per evitar que la situació esdevingui crítica.
Per saber-ne més, pots consultar aquest article amb informació clau sobre el documental “Fills maltractadors, pares amb pors”, emès al Sense Ficció de TV3.
Referències
Coronavirus: The parents in lockdown with violent children
Report uncovers dramatic spike in children abusing parents during COVID-19 pandemic
La violencia filio-parental: causas, fases y cómo poner remedio a las actitudes de tu hijo
