VII Jornada de prevenció i d’atención a adolescents en risc

Famílies, Adolescents i COVID-19: convivència o supervivència?

Streaming des de l’Auditori de Cosmocaixa Barcelona, 3 de desembre de 2020

Justificació de la jornada

A tot el món, gairebé 37 milions de persones han confirmat el diagnòstic de Covid-19, de les quals gairebé 28 milions s’han recuperat i més d’un milió, malauradament, han perdut la vida. En aquesta tardor de l’any 2020, una segona onada es dissemina per tot el territori espanyol. En l’actualitat més de 10 milions de ciutadans tenen restringida la seva mobilitat. La velocitat de contagi s’ha consolidat per sobre de l’1,25. La situació epidemiològica és complexa i les autoritats sanitàries reclamen reiteradament un esforç als ciutadans per tal de frenar l’expansió del virus.

Orfes de vacunes i de tractaments eficaços, no ens queda una altra que aprendre a conviure amb la Covid-19. Si en alguna cosa coincideixen tots els especialistes és que la contenció de virus només és possible des de l’adopció d’un determinat comportament individual. Encara que la veritat és que després del confinament és difícil saber amb exactitud què és el que es pot fer i què no. Quan ens posem en risc, i si les accions preventives que realitzem quotidianament són o no suficients.

Tot i que el risc zero no existeix, hi ha persones, situades en un extrem de la corba de Gauss, que lluiten desesperadament per aconseguir-ho. Són aquelles i aquells que han reduït al màxim els seus contactes familiars, laborals i socials. Que viuen en un permanent estat de reclusió i confinament voluntari i que, òbviament, adopten totes les mesures preventives difoses.

A l’altre extrem ens trobem amb les persones que es postulen des del negacionisme, que no accepten la mateixa existència de virus o dels seus greus efectes i, en conseqüència, adopten comportaments oposicionistes i desafiants respecte, entre d’altres, les recomanacions de convivència, de seguretat en les distàncies, o higienicosanitàries vigents. Al centre del ventall hi ha diversos grups humans llurs tarannà conductual no es materialitza des de cap opció ideològica, sinó que, bàsicament, és la conseqüència d’un determinat patró cultural. I, així mateix, s’hauria de considerar que, en molts casos, el comportament individual està intrínsecament relacionat i es deriva de la pròpia salut mental.

És en aquest sentit que des de la Fundació Portal, d’atenció a nois i noies amb patologia dual i a les seves famílies, i des d’Amalgama7, atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, hem dut a terme l’estudi “Adolescents, famílies i Covid-19: ¿Convivència o Supervivència?”. S’ha entrevistat a mares i pares de fills adolescents i joves d’entre 14 i 18 anys de totes les comunitats autònomes, per tal de valorar el possible impacte en la salut mental individual i familiar com a conseqüència de la irrupció de l’Covid-19.

Hem preguntat respecte els possibles canvis conductuals protagonitzats pels fills i filles adolescents en relació a diverses variables com: les conductes d’aïllament; la col·laboració en les tasques domèstiques; el compliment de les tasques escolars; les situacions de violència filioparental; els hàbits alimentaris; els consums o policonsums psicoactius, etc.

S’ha valorat d’una forma longitudinal com eren aquests comportaments prèviament al confinament (decretat el 14 de març de 2020), així com els canvis posteriors esdevinguts en període de confinament i finalment des de la data d’inici del postconfinamient (21 de juny de 2020) fins l’actualitat.

Disposem ja de moltes dades, però sobretot, de més preguntes i hipòtesis de les que ens havíem formulat prèviament. Preguntes, algunes d’elles, que seran valorades en aquesta VII edició de la Jornada tècnica de prevenció i atenció a adolescents i joves en risc, per una taula formada per diversos especialistes dels àmbits de la salut, de la salut mental, l’escola, l’educació, la justícia, el tercer sector i el sector empresarial.

 

Metodologia

El format de les Jornades que organitza Amalgama7 no es basa en què tots els ponents de cada taula realitzin una exposició prèvia, sinó que s’estableixi un debat interdisciplinari, inicialment per part dels ponents i, posteriorment, amb la participació dels experts i de els assistents a la Jornada.

En aquesta ocasió i donades les limitacions derivades de la pandèmia, hem optat per que la Jornada no sigui presencial sinó que pugui ser difosa, a temps real, per via streaming, i posteriorment pugui ser visitada, si així es desitja, a través de les pàgines web de les entitats Fundació Portal  i Amalgama7.

Així mateix i en aquesta ocasió la jornada no oferirà, com en les edicions anteriors, diverses taules temàtiques i especialitzades en diferents àrees de coneixement, sinó que d’una forma transversal els ponents debatran les diverses qüestions proposades.

 

Programa

12:00 a 14:00: “Adolescents, famílies i Covid-19: convivència o supervivència”.

 

PONENTS

Jesús Maria Del Cacho Rivera. Magistrat de l’Jutjat de Menors de Tarragona.

Montserrat Escudé Serra. Cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

Joan Majó Cruzate. Vicepresident de la Fundació Bofill. President de la Fundació Ernest Lluch. Exministre d’Indústria i Energia.

Gemma García Calatayud. Cap d’Inspecció. Sub-direcció General de la Inspecció d’Educació. Generalitat de Catalunya.

Clara Fontana Abad. Directora Col·legi Kolbe. Madrid.

Pere Bonet i Dalmau. President del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

Aurea Autet i Puig. Vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil.

Antoni Calvo i López. Director de el Programa de Protecció Social de Col·legi de Metges de Barcelona. Director de la Fundació Galatea. Director general adjunt Clínica Galatea.

Ramon Martí Montraveta. Director de l’àrea medicopsiquiàtrica de Amalgama7.

Dani Roca i Sánchez. Regional Market Access Manager Otsuka Farmaceutical.

Jordi Labòria i Martorell. President de la Fundació Portal. President Consorci Sanitari de Terrassa.

 

PRESENTA I MODERA

Jordi Royo i Isach. Director clínic de Amalgama7.

 

Reflexions a debat

  1. La situació econòmica derivada de la pandèmia és també preocupant. El govern espanyol ha anunciat que el pla de recuperació mobilitzarà 72.000 milions d’euros en tres anys, provinents de fons europeus i es generessin, entre d’altres, 800.000 llocs de treball. La crisi econòmica originada pel Covid-19 tindrà exclusivament efectes negatius? Pot convertir-se en un accelerador que reverteixi conceptes, sistemes i modernitzi i diversifiqui el teixit productiu en el seu conjunt?
  2. Quines seran les seqüeles de l’Covid-19 per als sistemes de salut i de salut mental? Tots els efectes derivats seran negatius?
  3. El primer confinament decretat en data 14 de març i fins al 20 de juny de l’any 2020, era imprescindible? I un segon confinament, perquè no ho és?
  4. La tendència de molts adolescents i joves a l’aïllament, és a dir, a tancar-se en la seva habitació i mantenir poca comunicació amb les seves figures parentals, ha empitjorat durant el confinament? Com cursa en el postconfinamiento?
  5. En el cas d’aquells alumnes de secundària que durant el confinament han incomplert la realització i/o lliurament de les seves tasques escolars, quina resposta els ha donat l’escola? Quina resposta podria donar-los?
  6. Les noies i nois que presentaven hàbits alimentaris disfuncionals en època pre-covid, han millorat durant el confinament? Com estan cursant en situació de post-confinament?
  7. El consum de tabac, d’alcohol i de derivats del cànnabis per part d’adolescents i joves ha experimentat canvis en època de confinament?
  8. La col·laboració en les tasques domèstiques, les males contestacions, els insults i les agressions físiques dels fills i filles d’edats compreses entre 14 i 18 anys respecte a les seves mares i pares, s’han incrementat o han disminuït en època de confinament? I des del post-confinament fins a l’actualitat, com evolucionen?
  9. En cas d’un segon confinament, l’experiència adquirida en el primer seria rellevant en la millora de les pròpies competències parentals?
  10. En el cas d’un segon confinament, i en situació de convivència familiar amb filles i fills d’entre 14 i 18 anys, el “clima familiar”, en el seu conjunt, milloraria?
  11. En cas d’un segon confinament i per a aquelles mares i pares que necessiten ajuda per poder reconduir comportaments disruptius o de violència filioparental per part de les seves filles i fills adolescents, saben a on poden dirigir-se? I, en tot cas, a quines institucions es dirigeixen?