Les addiccions amaguen problemes de salut mental

Amalgama7, entitat especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, ha atès en l’últim any al seu major nombre de casos d’adolescents amb patologia dual: terme que, en Salut Mental, s’utilitza per a especificar el que els succeeix a les persones que sofreixen al mateix temps en algun moment de la seva vida, una addició i un altre trastorn mental.

A LES ADDICCIONS EN ELS JOVES I ADOLESCENTS AMAGUEN, EN UN

PERCENTATGE ELEVAT, UN PROBLEMA DE SALUT MENTAL NO DIAGNOSTICAT

• En Amalgama7, tres de cada quatre (75%) dels pacients atesos amaguen un trastorn de salut mental que emergeix en tractar el problema de l’addicció.
• Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, explica que els joves i adolescents comencen majoritàriament amb les addiccions com a forma d’automedicació, per a regular orgànicament els dèficits que tenen a nivell psicològic i/o neurocognitivo.
• Els diagnòstics més freqüents que s’amaguen després de Trastorn per Ús de Substàncies són depressió, l’ansietat, trastorns de conducta i de la conducta alimentària.
• L’edat de consum ha baixat a dotze anys, edat que els nens accedeixen a estudis secundaris i que equival el pas de deixar la infantesa per a passar a l’adolescència.

Barcelona, 8 de febrer de 2023. Després d’un estudi de recerca publicat en la revista científica ‘International Journal of Mental Health and Addiction’ on es revela que el 70% de les persones ateses per problemes de salut mental o addiccions té tots dos problemes de manera simultània; AMALGAMA7, entitat especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies ha volgut publicar les xifres dels adolescents i joves atesos l’últim any en els seus recursos amb patologia dual: el 75% dels nois i noies atesos presenten un problema de salut mental que emergeix en tractar el trastorn per ús o abús de substàncies.

Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, explica que: “Seria necessari dividir en dos grups com ha estat el procés vital d’aquest noi o noia fins a arribar a aquesta addició o a aquest abús de substàncies, és a dir, en un primer grup es trobarien aquells que ja des de petits han tingut un comportament disruptiu, en major o menor proporció, per exemple amb dificultats d’adaptació a l’escola, dificultat per a desenvolupar relacions personals amb normalitat, negació a executar activitats extraescolars o baixa constància en general en activitats, etc. i que dona a pensar existia una patologia o un trastorn mental previ no diagnosticat i, d’altra banda, estan aquells que han tingut un desenvolupament sense disrupció o sense cap signe que indiqués algun problema fins al moment que es presenta el trastorn per ús o abús de substàncies, que és quan la família reacciona i busca opcions per a solucionar el problema. Normalment, les famílies, tant del primer com del segon grup, reaccionen quan els nois i les noies ja són molt evidents els signes de l’ús o abús de substàncies, la qual cosa es diu addicció“.

Què és la patologia dual?

És un terme que, en Salut Mental, s’utilitza per a especificar el que els succeeix a les persones que sofreixen al mateix temps en algun moment de la seva vida, una addicció i un altre trastorn mental.

Quan demanen ajuda els familiars?

‘En el cas d’Amalgama7, un 75% dels nois i noies atesos pertanyen al primer grup, és a dir, la qual cosa presentaven simptomatologia prodròmica (atenuada), però que arriben a consulta sense un diagnòstic previ, atès que els pares i mares venen a consulta quan tenen evidències que el seu fill o filla pot estar consumint algun tipus de substància o abusant de pantallismo, o amb conductes poc saludables com deixar de menjar o autolesionar-se.

És important remarcar que, en un percentatge alt, els pares i les mares, quan entenen que el comportament disruptiu del seu fill o filla prové d’un problema de salut mental no diagnosticat, i, per tant, no tractat, senten un gran alleujament en entendre comportaments estranys i allunyats dels quals es considera normal. Els pares prefereixen tenir a un fill amb una patologia que a un fill maleducat.

Per a posar un exemple, un nen pot atipar-se de dolços per dues raons, o bé perquè no fa cas dels seus pares i menja tot el que vol, o bé perquè el seu cos està desenvolupant una diabetis i està amb el consum de brioixeria regulant el seu propi sucre en sang. Amb el tema d’una altra mena d’addiccions succeeix el mateix, la persona que sofreix d’ansietat trobarà en substàncies com el tabac o el cafè l’estimulant necessari per a afrontar el seu dia a dia, a això el doctor Jordi Royo ho anomena: Automedicació.

En Amalgama7 observem que en molts casos els adolescents s’automediquen constantment, davant patologies com a ansietat o trastorn del son, l’autoconsum de cànnabis es dispara perquè es tracta d’una substància depressora que pot reduir l’activitat del seu cervell i d’altres zones del sistema nerviós central. Per exemple, el cànnabis o la marihuana pot fer que se senti somnolent, reduir la seva pressió sanguínia i relaxar els seus músculs. El problema deriva quan aquesta automedicació desemboca en el trastorn d’ús de substàncies, i aquí ja hem de parlar com a diagnòstic de PATOLOGIA DUAL’, explica el doctor Jordi Royo.

Té bon pronòstic la patologia dual?

‘El que determina un bon pronòstic sempre és identificar el diagnòstic primari, aquest és el que més prevalent o el primer esdevingut en el temps. Això significa que com més aviat millor ens arribi el noi o noia a consulta, abans podrem determinar si existeix un diagnòstic primari de salut mental, i en el cas que existís abans podem començar a tractar. D’altra banda, el que comentava del tema de l’automedicació, cada vegada l’edat dels nois i les noies que ens arriben a consulta és menor, en l’actualitat són molts els casos de 12, 13 i 14 anys que ens arriben, això succeeix perquè l’edat d’inici al consum de substàncies, pantalles, etc. ha disminuït. L’explicació a això es deu al fet que antigament consumir alcohol, fumar o provar la marihuana era un pas de l’adolescència a la joventut, i en l’actualitat és el pas de la infantesa a l’adolescència, en part succeeix per la incorporació als dotze anys a estudis secundaris, deixant enrere la primària.

El diagnòstic precoç és clau per al tractament i posterior pronostico, per això al primer símptoma d’alerta en nens o adolescents, el millor és acudir a un professional que descarti si el nen o nena té una patologia o simplement està maleducat. La clau és la prevenció, l’èxit és la perseverança’