Internet no ha inventat la pornografia però l’ha esbombada entre els més joves

Experts en l’atenció d’infants i adolescents debatran, al Col·legi Oficial de Metges
de Barcelona, les causes d’una hipersexualització cada cop més precoç en les noies
i els nois, la manca de coneixement i control per part de les famílies, i les possibles
conseqüències en la seva salut emocional.

Quins efectes i disfuncions emocionals poden ocasionar els impactes sexuals que
reben els infants i els joves? Quines seqüeles deixa el consum de pornografia als
adolescents? El model actual que reben els adolescents en relació al sexe i a la
sexualitat és inevitable? És possible una formació afectivosexual generada des de la
família i l’escola?

Aquest és el punt de partida de la X Jornada Tècnica de Prevenció i d’Atenció a
Adolescents en Risc, que organitza la Fundació Portal en col·laboració amb
Amalgama7 i el Col·legi de Metges de Barcelona. Enguany, sota el títol “Adolescents
hipersexualitzats: una expressió de malestar emocional?” es pretén analitzar,
reflexionar i debatre sobre aquest emergent social amb la participació de
professionals, de diversos camps del coneixement, especialitzats en l’atenció
infantojuvenil. La jornada tindrà lloc el proper 10 d’octubre, de manera telemàtica
amb inscripció prèvia, a partir de les 9:30 hores des del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona.

Els joves s’inicien a la pornografia entre els 8 i els 12 anys
La Fiscalia General de l’Estat revela un “alarmant” augment del 116% d’agressions
sexuals comeses per menors. Si l’any 2017 es varen obrir 451 causes, l’any 2022 se
n’han obert 974.
Segons els estudis de la Fundació d’Ajuda a la Drogoaddicció (FAD) i Save de
Children, la visualització de pornografia s’inicia entre els 8 i els 12 anys. A més, en
edats més avançades, entre els 13 i els 17 anys, set de cada deu adolescents
consumeixen pornografia. El coneixement que tenen els pares i mares en relació
amb aquest consum és molt petit, i només un de cada tres adults supervisa
l’activitat dels seus fills a internet, les xarxes socials i els videojocs.

La pornografia no és homogènia. No tota és igual.
En els estudis d’Amalgama7 s’ha tipificat en 3 tipologies, a saber:
1. La convencional.
2. La de la humiliació i el dolor.
3. La dels col·lectius vulnerables.

El 78% de les noies i els nois atesos a Amalgama7 (16,7 anys de mitjana) manifesten
haver visionat imatges classificables en els tres tipus descrits.

Les dades obtingudes també revelen que els adolescents i joves que visionen
pornografia freqüentment tenen tendència a realitzar més pràctiques de risc, com
ara: Compartir fotografies o vídeos íntims, accedir a plataformes, a cites a cegues, o,
fins i tot, a deixar de realitzar activitats quotidianes per tal de dedicar més temps al
consum pornogràfic. Tot i així, la percepció de risc que tenen aquests adolescents i
joves és baixa o nul·la. És possible un consum responsable de pornografia?
Jordi Royo i Isach, psicòleg clínic i director clínic d’Amalgama7, assegura que molts
dels joves atesos relaten experiències, impactes i percepcions que estan molt
allunyades de la pràctica de comportaments sexuals saludables. L’expert considera
que aquest consum precoç de pornografia i la falta d’educació sexual a la família i a
l’escola faciliten el foment d’idees i d’emocions, en relació al sexe i a la sexualitat,
basats en la violència cap a les dones i en estereotips negatius de gènere. Royo ha
afegit que “Internet no ha inventat la pornografia però l’ha esbombat entre els més
joves”.

Programa i format de la jornada
La X Jornada Tècnica de Prevenció i d’Atenció a Adolescents en Risc, que duu per
lema “Adolescents hipersexualitzats: una expressió de malestar emocional?” es
basa en un debat transversal protagonitzat per especialistes dels camps de la salut,
la salut mental, l’escola, la justícia, la policia, els serveis socials, entitats del tercer
sector i empreses tecnològiques. El seu objectiu no és només l’anàlisi i la difusió de
coneixements, sinó l’elaboració de propostes que tinguin per objectiu la millora de
la salut emocional dels adolescents i de les seves famílies.