Història i visió d’Amalgama7

Història i visió

Història

Procedents del Servei de Prevenció i Tractament de Drogodependències (SPOTT) de la Diputació de Barcelona, els professionals que crearen Amalgama7 varen treballar els anys 1980 en l’atenció de joves drogodependents. A mitjan anys 1990 va sorgir un nou col·lectiu subsidiari d’atenció clínica que no va trobar encaix en els serveis públics: nois i noies adolescents, policonsumidors d’abús de drogues (sobretot alcohol, derivats del cànnabis i drogues de síntesi), que realitzaven comportaments de risc en diversos àmbits (familiar, acadèmic, laboral, sexual, legal i social) i que podien afectar significativament el seu rendiment en la seva activitat principal (curs acadèmic o feina).

Amb l’objectiu de donar servei a aquests adolescents i joves, i així mateix d’atendre les seves famílies, l’any 1997 es va crear Amalgama7.

En aquests 20 anys, s’ha desenvolupat, entre altres, una xarxa pròpia i especialitzada de centres d’atenció ambulatòria, a Barcelona i Madrid, i residencials, impulsant un nou dispositiu especialitzat per a adolescentes i joves amb comportaments de risc, trastorns de conducta o patologia dual: l’Escola terapèutica i educativa. Un espai innovador que ofereix, complementàriament al resident, una atenció clínica, acadèmica i, en un sentit socioeducatiu, una casa de colònies. Així mateix, s’ofereix una atenció específica a les famílies durant el procés terapèutic del fill resident.

Complementàriament a l’activitat clínica, Amalgama7 ofereix una àmplia cartera de serveis així com també realitza activitats de prevenció, avaluació, investigació i sensibilització social, coordinant i unint esforços conjuntament amb administracions públiques, universitats, col·legis professionals, societats científiques, professionals i centres sanitaris, acadèmics, entitats del tercer sector social, empreses, clústers professionals…

Visió

Elogi del viure

Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.

Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.

Pots desdenyar tot això 
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.

Joan Maragall (1860-1911)