Increment exponencial de la medicació antidepressiva en adolescents
El 22 de gener passat al programa d’”El matí de Catalunya Ràdio”, conduït pel periodista Ricard Ustrell, el Dr. Josep Ramon Laporte, professor de farmacologia, i en Jordi Royo, psicòleg clínic i director clínic d’Amalgama7, van mantenir un diàleg radiat sobre l’increment exponencial de la medicació amb medicaments antidepressius en menors de 15 anys: en els darrers tres anys ha augmentat en un 250% el seu ús en aquest col·lectiu.
«La nostra societat medicalitza el malestar. I el malestar no és una malaltia»
Medicalització del malestar: el risc de recórrer a la medicació antidepressiva sense diagnòstic clar
El Dr.Laporte va deixar clar que els diagnòstics emesos de depressió, moltes vegades poden ser un calaix de sastre ‘on hi cap tot’. I va denunciar el fet que la nostra societat està medicalitzant el malestar, quan aquest no és una malaltia. En aquests diagnòstics cal estar molt atents davant el risc d’estigmatització dels adolescents. A banda, que els efectes adversos d’aquests medicaments han estat estudiats amb precisió per aquest col·lectiu, i cal prescriure’ls amb molt de rigor.
«Estar trist no és estar depressiu»
Diferenciar tristesa de depressió per evitar l’abús d’antidepressius
El director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo i Isach, i psicòleg clínic, va afirmar en el decurs del programa que és necessari diferenciar aquests estats: “estar trist no és el mateix que estar depressiu: La tristesa sempre té una causa que la justifica”.
Respecte de la identificació de la depressió en adolescents va expressar que la simptomatalogia no coincideix en adults i en joves. En el cas de la depressió endògena té a veure amb les característiques de la pròpia persona, mentre que en l’exògena té una causa identificable.
En els adults, va prosseguir el nostre director clínic, molts dels símptomes de la depressió tenen a veure amb un estat permanent de buidor, d’irritabilitat, de poques ganes de relacionar-se, de plor intermitent i amb els pensaments de mort. En l’adolescència en canvi, la depressió sovint s’expressa amb més irritabilitat, menys ganes de menjar, les queixes somàtiques com ara el mal d’estómac i les sensacions recurrents de fatiga.
“Més suport públic per a la salut mental. I més psicotèrapia”
L’importància d’augmentar el suport públic en salut mental i reduir la dependència d’antidepressius
En el marc del programa de Catalunya Ràdio poden escoltar aquí les intervencions des del minut 32 en endavant-, el director clínic d’Amalgama7 , va posar de manifest la necessitat d’incrementar la despesa pública en salut mental a l’Estat que actualment és de 4.000.000 milions d’euros (un 5,6% del total de la despesa sanitària), mentre que en d’altres països europeus el percentatge escala al 12-15% del total. La meitat de tota aquesta despesa és psicofarmacològica, amb un 10% de la mateixa adreçada als antidepressius. Aquesta situació es produeix en el si d’un model, en el que la psicoteràpia des de la sanitat pública és un bé escàs.
En Jordi Royo va reiterar que cal diferenciar el malestar emocional de la depressió. Un adolescent amb malestar emocional com vam veure durant la pandèmia, s’expressa amb aïllament, abús de pantalles o de substàncies tòxiques, entre d’altres.
En aquest sentit, va prosseguir en el diàleg radiofònic amb el Dr. Laporte, a les consultes arriben molts nois i noies amb un malestar emocional que es fonamenta en expectatives no realistes. Les xarxes socials indueixen a crear expectatives sense suport en la realitat: al món virtual de les xarxes, sembla que el nois i noies hagin de posseir cotxes esportius, ser rics, esdevenir famosos i guapos, etc. Altrament, en la realitat aquests suposats criteris d’èxit no els complim el 99% de les persones.
En paral·lel, el director clínic d’Amalgama7 també va alertar del fet que consumir psicofàrmacs sembla una tendència de moda. Si s’experimenta angoixa, aleshores es tendeix a consumir immediatament ansiolítics.
I com a societat, finalment, tenim una dificultat col·lectiva a vèncer: la pressa en resoldre dificultats emocionals i el malestar que, altrament, saben que necessita del seu temps. Forma part de la vida travessar una mala experiència com ara guarir-se d’haver quedat atrapat en una parella tòxica. En aquests casos, caldrà realment fer una estratègia per superar aquest malestar emocional i la seva causa. No és, per tant, una qüestió que es resolgui ràpidament ni fàcil.
