Jordi Royo i Isach, Co-Fundador i Director Clínic Amalgama7.
Psicòleg, nº col·legiat 2407
BARCELONA – DIRECCIÓ
Trastorn del joc per internet i joc patològic
Es tracta d’Adolescents i Joves que, de manera recurrent, participen en jocs, sovint amb altres jugadors, fins al punt de cursar cap a un malestar clínicament significatiu que pot augmentar el desinterès per les activitats escolars, extraescolars i l’augment de la conflictivitat convivencial amb la família. Complementàriament i en el cas del joc patològic, una de les característiques més freqüents, és la necessitat d’apostar quantitats de diners cada cop més grans, per aconseguir estats d’excitació i de benestar.
Tots dos trastorns, el de joc per internet i el de joc patològic, estan reconeguts a les classificacions diagnòstiques internacionals dels Trastorns Mentals (DSM-5). Donat l’ús massificat de les pantalles i amb ell, l’extensiva oferta i la varietat de jocs, inclosos els de compra d’accessoris i els d’apostes, s’ha incrementat notablement el nombre de persones afectades de totes les edats i, especialment, les que s’inclouen a la franja infantojuvenil.
Dos de cada quatre dels més dels 7500 adolescents i joves atesos a Amalgama7, manifesten (i en especial els seus familiars) que el joc per internet (en solitari, o en línia) s’havia convertit en l’activitat dominant de la vida diària (els nois juguen més que les noies, però les noies abusen més de les xarxes socials que els nois).
El trastorn addictiu es manifesta en diversos símptomes: entre ells els d’abstinència quan no es pot jugar el temps desitjat (irritabilitat, ansietat, tristesa, …), o bé l’efecte de tolerància que es manifesta mitjançant la necessitat de dedicar-hi cada cop més temps a participar en jocs per internet.
Complementàriament molts dels adolescents atesos manifesten tenir deutes econòmics, o haver gastat més diners del desitjat en jocs d’apostes (la majoria per internet), expressant també efectes de tolerància, en el sentit de tenir la necessitat d’apostar quantitats de diners cada cop més grans , o d’ampliar les apostes en diversitat de jocs, per aconseguir l’excitació desitjada i alhora manifestant moltes dificultats per controlar, reduir o abandonar les apostes.
En tots dos casos, l’orientació diagnòstica és fonamental. No es tracta exclusivament d’identificar les característiques dels comportaments sinó i, especialment, de determinar la seva gravetat. Així mateix cal tenir en compte altres trastorns que podrien ser els causants, o bé estar relacionats (Episodis maníacs; Trastorn antisocial de la personalitat; el Trastorn per Dèficit d’Atenció/Hiperactivitat – TDAH; el Trastorn Obsessiu-Compulsiu, …).
A la xarxa d’Equipaments d’Amalgama7, sobretot als Centres de dia i als residencials (Escoles Terapèutiques), s’ha desenvolupat una intervenció assistencial especialitzada des d’un Pla Terapèutic Individual i l’expertesa d’uns professionals interdisciplinaris de l’àmbit clínic, acadèmic, esportiu, i socioeducatiu.
