Alba de Miguel i Marco. Equip clínic ET Can Ros.
Psicòloga general sanitària. Nº col·legiada: 27378
ESCOLA TERAPÈUTICA CAN ROS – TARRAGONA
Conflictes de convivència familiar
Les mares i pares que conviuen amb fills/es adolescents solen experimentar cinc conflictes bàsics: els derivats del baix rendiment escolar; la seva inhibició a les tasques domèstiques; l’exigència desmesurada, per part dels fills i filles, de més temps de lleure i sortides nocturnes; la negociació continuada pels diners i l’excessiva exposició a l’oci paralitzant (pantallisme). En molts casos l’accentuació d’aquests conflictes pot fer cap a un maltractament per part dels fills cap als pares. La violència filioparental, es pot prevenir? Es pot reconduir?
A la darrera memòria de la Fiscalia General de l’Estat, es fa referència a la violència filioparental com “una modalitat delictiva que avança cada any”. Entitats de prestigi com la Fundació Amic i la Societat Espanyola per a l’Estudi de la Violència Filio Parental (SEVIFIP), aporten que només un 10% de les mares/pares que pateixen agressions per part dels seus fills presenten denúncies. Les males respostes, els insults, les gesticulacions humiliants, en síntesi, la violència filioparental psicològica, acostuma a camuflar-se i viure’s com “un secret de família”. Però quin és el perfil psicològic dels fills/es que maltracten els seus pares?
Se’n distingeixen diferents causes: les biològiques i hereditàries; les psicopatològiques; les socials i les familiars.
Els diagnòstics més prevalents entre els menors agressors atesos a Amalgama7 són: El trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH); el trastorn negativista desafiant (TND); el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP); els trastorns derivats del consum de substàncies psicoactives; de joc patològic; i altres vinculats a l’àmbit de la psicosi.
Amalgama7 és una de les entitats cofundadores de la Societat per a l’Estudi de la Violència Filioparental (SEVIFIP), ha participat i organitzat diferents jornades i congressos, estatals i internacionals, per a professionals experts, i ha desenvolupat una modalitat d’intervenció terapèutica pròpia, amb resultats molt reeixits, que s’imparteix als diferents dispositius de la seva xarxa assistencial, especialment als centres de dia i als residencials (Escoles Terapèutiques).
