Trastorns d’estrès posttraumàtic

Molts dels adolescents i joves atesos han estat exposats, fins i tot alguns han estat víctimes de situacions, a vivències, o successos dolorosos, com, per exemple: la malaltia i/o la mort d’un ésser estimat, amenaces (bullying, ciberbullying) ; maltractament familiar; abús sexual; accidents diversos; violència explícita (presencial i/o verbal), etc. Aquestes experiències estressants poden esdevenir records, fins i tot somnis angoixants recurrents, que generen un malestar psicològic, fins i tot físic, persistent o prolongat.

Hi ha factors personals, previs a l’esdeveniment traumàtic, que cal tenir en compte, per exemple els genètics: en cada ésser humà hi ha genotips que predisposen a la protecció o al risc. Els ambientals: situacions com una disfunció familiar a la infància; la separació o mort dels pares; o determinades característiques socials o culturals poden esdevenir factors predisponents. Donat un fet traumàtic serà fonamental conèixer la reacció de l’adolescent: la capacitat d’avaluació, les estratègies d’enfrontament, la resiliència. Per exemple, per a determinats adolescents, un examen suspès pot ser el desencadenant d’una crisi d’angoixa, o fins i tot un procés depressiu, per a d’altres, aquest mateix succés es pot convertir en un repte que impulsi un procés de superació. En molts nois i noies un fet traumàtic, per exemple, un episodi de bullying, un fracàs amorós, la pèrdua d’un ésser estimat, pot cursar cap a un trastorn d’estrès posttraumàtic amb ideació suïcida, fins i tot amb intents de suïcidi posteriors.