Dificultats d’adaptació escolar
L’elevada taxa d’abandó escolar prematur (EAP) i de fracàs escolar a Espanya (el doble de la mitjana de la Unió Europea), així com l’elevada taxa d’alumnes que es graduen en els estudis secundaris (ESO), amb dificultats, però que no expressen la motivació suficient per continuar amb estudis secundaris (bé siguin de batxillerat o de grau mitjà), es produeix, en molts casos, per les dificultats d’adaptació escolar que presenten molts d’aquests alumnes. En alguns casos els factors rellevants es trobaven a les pròpies característiques dels centres escolars, o als desplaçaments familiars per raons laborals o de naixement d’un altre fill, etc., però en molts casos les dificultats d’adaptació dels alumnes poden ser l’expressió d’un trastorn bio-psicoeducatiu no identificat a temps.
El factor rellevant podria ser des d’una lleu discapacitat intel·lectual (trastorn del desenvolupament intel·lectual), fins a l’impacte estressant acumulat com a conseqüència d’un assetjament escolar no identificat (Bullying, Ciberbullying). Podria deure’s també a un trastorn d’ansietat generalitzada, per separació, fòbic, de personalitat dependent, per un ritme circadià no adient de son-vigília, etc.