A Amalgama7 recomanem fomentar des de la infantesa  espais de diàleg, d’intercanvi, de participació activa amb els fills. Establir una bona comunicació familiar pot ser un element preventiu de l’aparició, en la infància i l’adolescència, de comportaments de risc en els àmbits familiar, escolar, sexual, social, legal… (comportaments de violència i de convivència familiar, dificultats de rendiment escolar, consum, policonsum, abús o dependència tòxica, ús abusiu de noves tecnologies i/o oci paral·litzant en general…).

Al nostre entedre, seran especialment susceptibles d’atenció aquells adolescents que visquin la seva adolescència des del lema: “Ho veig, ho vull, ho tinc”. Aquells que entre els conceptes de “tenir” o “ésser” optin sistemàticament per “tenir”. Aquells que manifestin un baix rendiment de la seva activitat principal (acadèmica) i que alhora facin un ús arriscat del seu temps lliure i dels seus diners de “butxaca”. Aquells que presentin trastorns des de la perspectiva biopsicològica (mèdics i/o psicopatològics) i comportaments de risc familiar (desobediència, irritabilitat, incomunicació, etc.), escolar (desobediència, baix rendiment, absentisme, etc.) o social (compres compulsives, furts, compravenda de substàncies il·legals i altres, etc.) o legal (denúncies, detencions, judicis, condemnes, etc.). Aquells que no expressen inquietud intel·lectual, ni cap interès social, polític, religiós, formatiu, i per contra planifiquen el seu temps i la seva motivació a l’entorn de conductes de risc i, per tant, autodestructives com ara el consum de substàncies psicoactives o els trastorns alimentaris, les socioaddiccions (Internet, compres compulsives i altres), identificacions sectàries (de qualsevol signe) o xenòfobes i racistes, o que simplement visquin per “la festa” com a màxima expressió de l’adopció i la identificació amb l’anomenada cultura de l’oci.

Si us trobeu amb alguna d’aquestes realitats, us podem ajudar…

El Model Amalgama7 es basa en una atenció integral resultant de la interacció de sis àrees diferenciades: clínica, acadèmica, socioeducativa, atenció a les famílies, legal i sociolaboral. Per tant, per desplegar el seu model assistencial, Amalgama7 compta amb un equip interdisciplinari integrat per més de 200 professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, psiquiatres, infermers, professors, mestres, educadors, integradors socials i monitors, advocats i altres llicenciats o graduats).

Des de 1997 ens adrecem a adolescents i joves que presenten un perfil bàsic de trastorn conductual:

• Dificultats de convivència familiar.
• Dificultats de rendiment escolar.
• Consum, policonsum, abús o dependència tòxica.
• Altres comportaments de risc en l’àmbit sexual, social i legal.
• Ús abusiu de noves tecnologies i/o oci paralitzant en general (TV, mòbil, videojocs, Internet…).
• …

Així mateix, ens adrecem a les seves famílies, que necessiten orientació, assessorament i, en els casos que ho precisin, atenció terapèutica. L’objectiu és aconseguir canvis en totes dues direccions, tant en l’adolescent com en els seus pares.

¿Se hace cada vez más difícil convivir con su hijo o hija? ¿Está irritable y poco comunicativo? ¿Está poco motivado en la escuela? ¿Lo ven angustiado o triste sin saber por qué? ¿Lo ven poco interesado y muy despistado respecto a su futuro? ¿Tiene una actitud favorable respecto al consumo de alcohol y otras drogas? ¿Su actitud respecto a los alimentos les preocupa? ¿Consideran que abusa de viejas y nuevas tecnologías? ¿Se hace cada vez más difícil el entendimiento entre ustedes?…

Amalgama7 es una entidad privada y concertada con la Administración pública que desde el año 1997 atiende a adolescentes, jóvenes y a sus familias que sufren alguna o algunas de estas situaciones. Más de 6.500 casos atendidos nos avalan…

Para más información: «Quiénes somos».

Al nostre entedre, seran especialment susceptibles d’atenció aquells adolescents que visquin la seva adolescència des del lema: “Ho veig, ho vull, ho tinc”. Aquells que entre els conceptes de “tenir” o “ésser” optin sistemàticament per “tenir”. Aquells que manifestin un baix rendiment de la seva activitat principal (acadèmica) i que alhora facin un ús arriscat del seu temps lliure i dels seus diners de “butxaca”. Aquells que presentin trastorns des de la perspectiva biopsicològica (mèdics i/o psicopatològics) i comportaments de risc familiar (desobediència, irritabilitat, incomunicació, etc.), escolar (desobediència, baix rendiment, absentisme, etc.) o social (compres compulsives, furts, compravenda de substàncies il·legals i altres, etc.) o legal (denúncies, detencions, judicis, condemnes, etc.). Aquells que no expressen inquietud intel·lectual, ni cap interès social, polític, religiós, formatiu, i per contra planifiquen el seu temps i la seva motivació a l’entorn de conductes de risc i, per tant, autodestructives com ara el policonsum de drogues o els trastorns alimentaris, les socioaddiccions (Internet, compres compulsives i altres), identificacions sectàries (de qualsevol signe) o xenòfobes i racistes, o que simplement visquin per “la festa” com a màxima expressió de l’adopció i la identificació amb l’anomenada cultura de l’oci.

Si us trobeu amb alguna d’aquestes realitats, us podem ajudar…

Es tracta d’un model d’atenció integral resultant de la interacció de sis àrees diferenciades:

• Àrea clínica: una intervenció integral
• Àrea acadèmica: una escola motivadora
• Àrea socioeducativa: unes activitats formatives
• Àrea legal: un servei consultiu
• Atenció a les famílies: un acompanyament continuat
• Àrea sociolaboral: unes activitats dirigides a la inserció

Es considera fracàs escolar quan un alumne no pot assolir el nivell de rendiment mitjà esperat per a la seva edat i nivell pedagògic. Actualment, Espanya és el segon país de la Unió Europea en fracàs escolar, amb una taxa del 19% de joves entre 18 i 24 anys que han abandonat prematurament el sistema educatiu, només superat per Malta.

Al nostre parer, les causes d’aquesta taxa elevada no s’han de buscar només en la qualitat del nostre sistema educatiu, sinó també en la manca d’atenció que se sol prestar als comportaments de risc en nens i adolescents, entre els quals el consum de drogues com l’alcohol o els derivats del cànnabis (porros).

Si el seu fill es troba en aquesta situació, podem ajudar-lo…

El model d’Amalgama7 té dos tipus d’escola:

El primer és l’escola terapèutica amb espai residencial, on es recomana l’ingrés de nois i noies que necessiten més grau de contenció i separació de l’entorn, en presentar comportaments que limiten el seu desenvolupament biopsicosocial adequat.

Disposem també d’una escola terapèutica situada al centre de Barcelona en règim de Centre de Dia, on atenem cada dia alumnes que segueixen el seu tractament provinents de les nostres escoles terapèutiques residencials, i aquells que, per tenir comportaments de menor risc, especialment relacionats amb la pèrdua de motivació i dinterès per les matèries que simparteixen a lescola.

L’adaptació curricular és un model educatiu que consisteix en l’adequació d’un currículum i d’un mètode per fer els continguts més accessibles a un alumne, o eliminar-ne aquells que li són impossibles d’assolir a causa de les dificultats que presenta.

El que és oportú és valorar cada situació de manera personal. En molts casos hi ha mesures alternatives que es poden prendre abans d’arribar a la necessitat de repetir curs, com ara adaptacions curriculars, programes de reforç i programes de tractament especialitzat.

A les escoles terapèutiques i educatives d’Amalgama7 adaptem els continguts del curs a les necessitats específiques de cada alumne per tal de recuperar-ne les ganes d’aprendre.

Amalgama7 disposa d’un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya pel qual podeu impartir, avaluar i acreditar l’ESO a les nostres escoles terapèutiques i educatives.

Amalgama7 disposa un acord amb l’Institut Obert de Catalunya (IOC), pel qual podem gestionar la matrícula i impartir classes de les diferents modalitats de Batxillerat.

Recomanacions per a la família

• No minimitzar indicadors de risc (per exemple: aprimament progressiu, aïllament, reiteració de vestuaris folgats, etc.).
• Evitar la utilització de càstigs, amenaces o manipulacions. Cal tenir en compte que és una malaltia, no un comportament que l’adolescent ha triat.
• No expressar-se sobre el pes dels altres de forma pejorativa, especialment si es tracta del seu fill/a adolescent.
• Evitar fer crítiques sobre el pes i el menjar, potenciant que l’adolescent afectat se senti recolzat.
• Evitar utilitzar els aliments com a premi o càstig, ni fer el menjar un tema de conversa recurrent.
• Evitar fer dietes que siguin innecessàries o que no siguin prescrites per un especialista.
• Si es detecta que l’adolescent té dificultats amb l’alimentació, no es centra només en el menjar, ja que el més probable és que es tracti d’una qüestió més global.
• Si l’adolescent té un problema d’obesitat, afrontar-lo emfatitzant que el que preocupa és la salut i no l’aparença.
• Busca ajuda professional!

Recomanacions per a lescola

Els centres escolars són un entorn clau per detectar de manera precoç senyals d’alarma sobre conductes associades a desordres o trastorns del comportament alimentari. En aquest sentit, recomanem:

• Estar atents als senyals d’alerta que es puguin observar a l’àmbit de l’escola i/o de les activitats extraescolars. A les hores dels àpats, els monitors i responsables dels patis i dels menjadors escolars poden detectar conductes inadequades respecte dels aliments, com ara: llençar el menjar, tornar-lo, anar ràpidament al bany després del menjar… Així mateix, en espais d’oci i de pràctica esportiva també es poden observar aquests comportaments, sigui a través dels monitors o del grup d’iguals.
• Els companys poden ser fonamentals per detectar un TCA. L’adolescent afectat per un desordre o trastorn del comportament alimentari sol allunyar-se progressivament del seu grup d’iguals, ja que la major part de les trobades són al voltant d’activitats de lleure i menjar. També poden detectar més fàcilment altres conductes, com ara els vòmits o les autolesions. Per tant, cal fomentar lajuda entre alumnes perquè comuniquin a un adult de referència (mestre, tutor, monitor, familiar…) les seves observacions al respecte.
• Adreceu-vos als companys de l’escola més propers a l’alumne suposadament afectat per conèixer el més directament possible conductes que poden ser subsidiàries d’un desordre o trastorn del comportament alimentari.
• Si es detecta o se sospita d’algun símptoma, cal acostar-se a l’alumne suposadament afectat per tal d’ajudar-lo a fer-lo conscient del possible comportament de desordre alimentari i/o d’algun malestar derivat del mateix. En aquest sentit, cal recordar que als adolescents els costa adreçar-se als seus adults referents (pares, mestres, monitors…).
• Un cop confirmades les sospites, cal adreçar-se als pares de l’alumne suposadament afectat per un trastorn d’alimentació per contrastar les observacions fetes a l’escola amb què els pares han pogut fer a l’àmbit familiar.
• Cal que l’equip escolar orienti i assessori els pares sobre on poden trobar més informació sobre els TCA i on poden adreçar-se per rebre atenció professional.
• Des de l’escola, cal potenciar la col·laboració entre els diferents col·lectius professionals que estan en contacte amb els alumnes adolescents, de manera que puguin actuar com a elements de prevenció i detecció dels TCA (mestres, professors, monitors, entrenadors, psicòlegs escolars, metges , farmacèutics, etc.), així com la comunicació amb les famílies, amb l’objectiu de fer possible el lema: entre tots, el diàleg és possible.

De fet, el consum d’alcohol no millora l’estat d’ànim. Tot i que inicialment produeixi desinhibició, l’alcohol és un depressor del sistema nerviós central (substància que bloqueja el funcionament del cervell provocant reaccions que poden anar des de la desinhibició fins al coma).

No, qualsevol persona pot ser depenent dels porros en funció del temps, de la quantitat i del patró de consum.

El fet que un producte sigui natural no vol dir que no pugui afectar el bon funcionament del cervell. L’opi, el tabac, el cactus del peiot, etc. també són productes naturals i això no vol dir que el consum no generi riscos per a la salut individual, familiar i social. El cànnabis té més quantitat d’elements cancerígens que el tabac i fumar-lo, per tant, també implica riscs en aquest sentit.

La cocaïna, com tots els estimulants, augmenta l’activitat en general del consumidor, però aquests efectes es produeixen només durant la “pujada”, que és un estat passatger que pot durar entre 30 i 60 minuts (en funció de la qualitat i la quantitat del consum); posteriorment apareixeran els efectes descendents (la baixada), amb efectes de cansament tristesa i fins i tot estats depressius.

El comportament general de les persones que consumeixen drogues de síntesi de manera regular és el de consumir altres drogues (tabac, alcohol, derivats del cànnabis, cocaïna…).

Les noves tecnologies o tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han revolucionat les nostres societats del benestar, però la seva ràpida evolució i la seva àmplia adaptació per part de tota la ciutadania, ja des de la primera infància, juntament amb la dificultat de regulació i de seguiment dels fills per part de les famílies han generat noves addiccions que, pels seus símptomes, no s’allunyen de les relatives a les drogues o les compres compulsives.

Recentment les autoritats mèdiques han reconegut que hi ha hàbits de conducta relacionats amb l’ús o l’abús d’aquestes tecnologies (telèfon, televisió, internet, videojocs…) que es poden convertir en addictius i interferir greument en la vida quotidiana de les persones afectades. Actituds com l’aïllament, l’ansietat, la irascibilitat, la focalització de l’activitat en l’ús de les TIC, els canvis bruscos d’humor… poden dificultar la convivència familiar o el ritme acadèmic del nen o adolescent.

Si es troben en aquesta situació, els podem ajudar…

El sexting fa referència a l’acció de generar i enviar imatges o vídeos insinuants i fins i tot eròtics d’un mateix mitjançant la telefonia mòbil o l’ordinador, mitjançant missatges o xarxes socials. En aquest darrer cas, per a molts dels adolescents que practiquen el sexting, es tracta d’una manera d’atreure visites, vots… En definitiva, aconseguir popularitat.

També conegut com a ciberassetjament, es tracta genèricament de l’assetjament escolar portat a la pràctica a través d’Internet. En molts casos s’inicia a les xarxes socials i en altres canals de comunicació virtuals. En aquest cas, el noi és assetjat per un o més «companys» per mitjà de la xarxa i de maneres molt diverses: missatges amenaçadors a través de correu electrònic o SMS, imatges seves compromeses penjades en xarxes socials o enviades per SMS, creació de perfils falsos amb les dades de la víctima de l’assetjament… L’objectiu és humiliar i ridiculitzar la víctima.

Terme anglès que fa referència a un tipus d’assetjament de menors a Internet. Es tracta d´un conjunt d´accions deliberades per part d´un adult (generalment a través de programes de missatgeria instantània a través de xarxes socials) per establir vincles d´amistat amb un nen/a, d´enganyar-lo i guanyar-se la seva confiança fingint empatia i altres emocions , etc. amb l’objectiu d’obtenir una satisfacció sexual mitjançant l’obtenció d’imatges íntimes del menor o fins i tot com a preparació per a una trobada amb la víctima.
Normalment, l’adult en qüestió contacta amb el menor a partir de l’engany que suposa un canvi d’identitat, de sexe i d’edat, i sembla ser un adolescent o un adult sense cap mala intenció. Aquest generalment convenç la víctima perquè realitzi conductes insinuants o sexualment compromeses davant de la càmera web (webcam). En obtenir fotografies o vídeos de la víctima, l’assetjador comença a fer-lo xantatge (amb l’amenaça de distribuir el material obtingut a través de la xarxa) o promet fer-li regals, per tal d’anar establint una relació més compromesa, més estreta.

Aquest fenomen està molt relacionat amb la pederàstia i la pornografia infantil a Internet.

És una modalitat d’estafa. L’objectiu rau en l’obtenció de dades, claus, comptes bancaris, números de targeta de crèdit, identitats, etc. un usuari. Dades que posteriorment seran utilitzades de forma fraudulenta. Tot i que la víctima sol ser un adult, també ho pot ser un adolescent.

Aquesta pràctica sol realitzar-se mitjançant la suplantació duna entitat pública o privada, fent creure a la víctima que les dades que proporciona aniran destinades a aquesta entitat. Els canals utilitzats són diversos: un simple SMS, un correu electrònic, una trucada o una carta sol·licitant dades…

Els nens i adolescents que pateixen la Síndrome de l’Emperador, condicionats per la sobreprotecció familiar i la disponibilitat dels mitjans al seu abast, evolucionen cap a un patró de conducta caracteritzat per la convicció de ser «especials», és a dir, posseïdors de drets naturals ( que no de deures), dels quals són mereixedors no com a conseqüència dels seus mèrits basats en lesforç, sinó simplement «ser els qui són». Aquests nois i noies solen manifestar-se des de l’exigència, des d’una necessitat continuada de ser admirats i des d’una falta d’empatia respecte de les necessitats dels altres, sobretot dels seus progenitors.

La vivència de singularitat d’aquests adolescents els porta a creure que els altres els han de reconèixer com a únics i especials. Les pretensions d’aquests adolescents es basen en el fet que reclamen constantment un tracte especial que ells consideren normal . Solen respondre de manera irada i fins i tot violenta quan els pares els intenten posar «límits», per exemple horaris, o exigeixen més rendiment escolar i més compromís en l’assumpció de les tasques domèstiques.

És aquella violència física o psicològica que exerceixen els fills envers els pares. La violència filioparental inclou un conjunt de conductes reiterades de violència física (agressions, cops, empentes), violència verbal (insults, amenaces) o no verbal (gestos amenaçadors, trencament d’objectes) adreçada als pares o als adults que ocupen la seva lloc.

Segons la definició consensuada per l’ONU (en la resolució 48/104, de 20 de desembre de 1993), es considera violència de gènere «qualsevol acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, bé succeeixi a la vida pública oa la vida privada».

Són múltiples els factors que propicien l’aparició d’episodis, cada cop més freqüents, de violència de gènere en parelles adolescents. Simplificant, els principals factors afavoridors podrien ser:

• La manca deducació sobre afectivitat i, concretament, sobre relacions sentimentals.
• Les idees sobre l’amor romàntic que ja es transmeten des de la infància (l’altre com a «tot»). El mite de l’amor romàntic nodreix una visió desigual de les relacions de parella i contribueix a la subordinació, principalment, de les noies.
• Molts continguts audiovisuals, que alimenten una visió distorsionada de les relacions de parella (del sotmetiment a la possessió total).
• Les diferències en l’educació dels nois i les noies, així com la dificultat de molts adolescents i joves per identificar les formes més subtils de maltractament, que són les més freqüents, i els seus límits.

Amalgama7, Atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, ofereix als seus centres una intervenció a adolescents i joves que presenten comportaments de risc (en àmbits com l’alimentari, sexual, social, d’abús de noves tecnologies…), trastorns de conducta (com són el trastorn negativista desafiant, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i el trastorn disocial) o patologia dual (concurrència en un mateix pacient de dos o més trastorns psiquiàtrics, un dels quals associat al consum de substàncies psicoactives).

És un equip interdisciplinari format per més de 100 professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, psiquiatres, infermers, treballadors socials, professors, mestres i llicenciats, educadors i monitors). A Amalgama7, els diversos professionals dels equips clínic, acadèmic i socioeducatiu intercanvien punts de vista i opinions, i debaten i decideixen les opcions terapèutiques que es consideren més adequades en cada cas.

Es tracta d‟un espai residencial, en règim d‟internat o de centre de dia, que disposa d‟escola i d‟un ampli ventall d‟activitats socioeducatives. A les escoles terapèutiques d’Amalgama7, cada alumne segueix un Pla terapèutic individualitzat (PTI) i disposa d’un tutor acadèmic, un tutor clínic i un tutor educatiu.

És un programa de tractament que preveu una orientació diagnòstica, un disseny terapèutic i una indicació pronòstica per a cada pacient d’Amalgama7. És un pla terapèutic fet a mida.

És un model d’atenció integral resultant de la interacció de sis àrees diferenciades:

• Àrea clínica: una intervenció integral
• Àrea acadèmica: una escola motivadora
• Àrea socioeducativa: unes activitats formatives
• Àrea legal: un servei consultiu
• Atenció a les famílies: un acompanyament continuat
• Àrea sociolaboral: unes activitats adreçades a la inserció

A Amalgama7 es considera fonamental, entre d’altres, la preparació dels adolescents i joves atesos per al món del treball. En aquest sentit, la finalitat principal és despertar l’interès per l’aprenentatge d’hàbits, com la puntualitat, la constància i el respecte, que es poden convertir en claus a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral.

En aquest sentit, Amalgama7 treballa conjuntament amb la Fundació Privada Portal, de suport a nois i noies amb patologia dual ia les seves famílies per oferir, entre d’altres, recursos per a la inserció laboral.

La Fundació Privada Portal, de suport a nois i noies amb patologia dual ia les seves famílies, és una entitat de solidaritat humana, sense ànim de lucre, que té com a objectius bàsics:

• Impulsar i promoure actuacions adreçades a la prevenció ia l’assistència de famílies amb membres afectats per trastorns psicosocials o sotmesos a situacions de risc greus.
• Impulsar i promoure el tractament de persones joves amb problemes de consum de drogues, amb una atenció especial a les patologies duals.
• Crear espais residencials per al tractament de persones afectades per patologia dual, en els quals es duguin a terme tractaments socioterapèutics i seguiments psicoterapèutics.
• Donar suport a les famílies i persones descrites en els dos primers apartats mitjançant atorgament de beques dassistència i residència en els àmbits dactuació propis o concertats de la Fundació.
• Col·laborar amb altres entitats la finalitat de les quals coincideixi amb les de la Fundació.

Per a més informació: Fundació Privada Portal

Portal Berguedà, Empresa d’Inserció SL (pertanyent a la Fundació Privada Portal) és una entitat creada a la comarca del Berguedà (Barcelona) per a la inserció laboral de joves amb conductes de risc i greu risc d’exclusió social. Sota la marca Delícies del Berguedà, es dedica a la producció de productes lactis (iogurts, matons i flams). Ofereix un producte de proximitat i de qualitat, cercant la implicació de la comarca amb la intenció de potenciar l’enllaç proximitat-artesania.

Per a més informació: Delícies del Berguedà.

Sevifip és una entitat científica sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l’estudi, l’ensenyament, la investigació, la regulació deontològica i la intervenció de la violència filioparental.

Amalgama7 és cofundadora de Sevifip, juntament amb Recurra-Ginso (Madrid), Euskarri (Euskadi), Fundació Pioners (La Rioja) i Fundació Amigó (Comunitat Valenciana).

Per a més informació: Sevifip.

Des del context d’un equip divers format per psicòlegs clínics, metges, psiquiatres i infermers, cada resident té assignat un tutor clínic que coordina els serveis de consultes individuals, teràpies de grup, interconsultes, tallers psicoeducatius, dinàmiques psicoterapèutiques…

Els nostres objectius són que els adolescents i joves atesos identifiquin i prenguin consciència dels seus comportaments disfuncionals, potenciïn el procés de maduració personal (autoconeixement) i millorin les relacions familiars.

És un servei destinat a les famílies consistent en una atenció setmanal de grup on s’ofereix, de forma alterna, un retorn de l’evolució dels nois i noies residents o en règim de centre de dia, i sessions de formació sobre aspectes relatius comportaments de risc, trastorns de conducta en adolescents i joves i dificultats d’entesa familiar. L’Escola de pares es realitza als centres de consultes externes (ambulatoris) de Barcelona i Madrid.

Amalgama7 disposa de places concertades de pràctiques per a llicenciats universitaris de psiquiatria, psicologia, medicina, infermeria, treball i educació social, i altres disciplines relacionades amb l’esport, el lleure i les teràpies alternatives, amb diverses entitats.

Des del 1999 acollim una mitjana de 12 alumnes per any. El curs 2016-2017, 21 alumnes universitaris han participat del nostre programa de pràctiques clíniques.