Jordi Royo i Isach, Cofundador i Director Clínic d’Amalgama7
Psicòleg, nº col·legiat 2407
BARCELONA – DIRECCIÓ
Comportaments alimentaris de risc
A les societats del benestar s’ha anat estenent progressivament i col·lectiva una convicció: És necessari tenir un cos perfecte. Aquest objectiu, basat en la priorització de la imatge corporal, implica en molts casos esforços i sacrificis que no necessàriament estan relacionats amb la salut i que, contràriament, poden comprometre-la, és el cas dels nois i noies que cursen cap als Trastorns de Conducta Alimentària.
Aquests trastorns es caracteritzen per causar un deteriorament molt important en la persona afectada, tant en la salut física com en l’equilibri emocional i, complementàriament, generen una conflictivitat i un patiment familiar molt rellevant també. Són propis de les societats del benestar i es reconeixen, entre d’altres, per una gran insatisfacció i per la percepció distorsionada que pateix el noi o la noia afectada respecte del menjar i del propi cos.
La persona afectada de dismòrfia experimenta repetidament una vivència de rebuig del cos – o de diverses parts – que li dificulta les relacions i un bon rendiment en les activitats de la seva vida quotidiana. En molts casos, i d’una forma associada, es pot diagnosticar una personalitat obsessiva, fins i tot un trastorn obsessiucompulsiu (TOC), atès que hi concorren pensaments circulars, no desitjats, inoportuns o intrusius que generen ansietat o malestar en general. Majoritàriament aquests pensaments estan relacionats amb l’ordre, la neteja, l’organització en general, però també es poden polaritzar a les “imperfeccions” del propi cos.
Els trastorns d’alimentació i els dismòrfics (anorèxia, bulímia, vigorèxia…), o els obsessius i els addictius tenen diversos punts de coincidència i poden arribar a ser trastorns fronterers.
Un noi o noia amb un desordre alimentari, i en funció de la intensitat, el temps i la freqüència dels símptomes, poden complir criteris d’un o més d’un dels trastorns descrits.
L’exploració diagnòstica és fonamental. Es tracta de conèixer els antecedents, les causes i els orígens més probables. Determinar els possibles factors genètics i biològics, els familiars, psicològics, ambientals i culturals. Quins són els factors de risc i els de protecció de cada adolescent afectat?
A Amalgama7, complementàriament a l’ expertesa de l’equip clínic, utilitzem instruments diagnòstics i pronòstics molt especialitzats, entre ells l’exploració genòmica, però també una intervenció terapèutica basada no tan sols en la psicoteràpia individual i la psicofarmacològica, si cal, sinó també en instruments de neuroimatge i neuroestimulació.
Així mateix, es disposa d’una xarxa de dispositius assistencials especialitzats: centres de consultes externes (urbans), centres de dia (urbans) i residencials rurals i urbans (escoles terapèutiques). Amalgama7 disposa de places residencials concertades amb diferents administracions autonòmiques i participa i organitza Jornades especialitzades per a professionals, així com elabora materials preventius (Guies) destinats a mares, pares, professors, educadors, sanitaris i als mateixos adolescents.
