Patología dual

És la concurrència de dos o més trastorns en una mateixa persona: Un per ús de drogues, i un altre per un trastorn psicopatològic associat. Un exemple de patologia dual podria ser: Un adolescent amb diagnòstic de TDAH i alhora consumidor de derivats del cànnabis. Hi ha diagnòstics duals que revesteixen, en ells mateixos, més gravetat. El pronòstic, sigui favorable, reservat o greu, no sempre està condicionat per l’orientació diagnòstica, sinó per l’evolució terapèutica de l’adolescent atès. La motivació al tractament és molt important. Però com es motiva qui està desmotivat?

Els adolescents i joves amb diagnòstic dual són, en conjunt, pacients més greus tant des d’una perspectiva clínica com familiar, acadèmica i social.

En relació al tractament no es tracta només de revertir l’ús -o policonsum- de substàncies (que en si mateix ja és un trastorn considerable), sinó també de compensar el trastorn psiquiàtric associat, que moltes vegades és el causant de l’inici i de la continuïtat del mateix.

Cal considerar que en molts dels adolescents i joves atesos a Amalgama7, el consum de drogues, encara que de tipus experimental, ocasional o circumstancial, va ser prou rellevant perquè debutessin en un trastorn ansiós, depressiu, o psicòtic induït per aquest mateix consum de substàncies.

En molts casos, per exemple, en adolescents i joves que debuten en els primers episodis psicòtics, es reconeixen alguns factors estressants, entre ells, l’ús, de vegades reiterat, de determinades substàncies psicoactives, com l’alcohol, els derivats del cànnabis (porros), les drogues de síntesi, els al·lucinògens,…

, …