Trastorns de la conducta

Incloem també els trastorns disruptius i del control dels impulsos, que tenen com a principal característica les dificultats en l’autocontrol del comportament i de les emocions. Es tracta de nois i noies amb tendència a violentar els drets dels altres, amb dificultats per complir les normes establertes i reconèixer i respectar les figures d’autoritat.

Malalts o maleducats?, aquesta és la pregunta que moltes vegades ens fan les mares i els pares en relació amb les conductes dels seus fills.

Es tracta de nois i noies que no col·laboren en les tasques domèstiques, que el caos i el desordre regna a la seva habitació, desmotivats pels estudis i els deures escolars, amb tendència a associar-se amb “amistats perilloses”, proclius al consum de drogues, inestables emocionalment, irritables i irritants, oposicionistes, sense projecte vital, entusiastes de determinades estètiques, que gestionen malament els diners, els horaris, la higiene, els ritmes del son, pantallistes, que no anticipen els riscos, etc.

El diagnòstic de Trastorn de Conducta és, moltes vegades, un calaix de sastre, ja que sota aquest mateix epígraf es poden situar des de nois i noies amb un diagnòstic greu i tendent a la cronicitat, fins a adolescents i joves amb manifestacions conductuals equivalents i amb poca rellevància psicopatològica.

Complementàriament al diagnòstic, els nois i noies que realitzen aquestes conductes experimenten constantment i progressiva situacions de risc: fracàs escolar, conflictes familiars, abandonament d’activitats extraescolars, conflictes, baralles, bandes, policonsum i tràfic de substàncies, conflictes legals i en definitiva risc de exclusió social.

L’orientació diagnòstica serà fonamental. Es tracta de delimitar les causes d’aquesta polisimptomatologia en relació amb diferents àrees i funcions: capacitat d’introspecció, capacitat simbòlica, impulsivitat, inestabilitat emocional, suspicàcia, poca consciència de problema, etc.

Des de 1997, Amalgama7 ha atès més de 8000 adolescents i joves als seus dispositius assistencials: centres de consultes externes (ambulatoris), centres de dia (urbans) i centres residencials rurals i urbans (Escoles Terapèutiques). Ha desenvolupat un Programa d’Orientació Diagnòstica (POD), de caràcter interdisciplinari (metges de família, psicòlegs clínics i psiquiatres), i disposa de diferents instruments d’exploració diagnòstica d’última generació. Complementàriament elabora un Pla Terapèutic Individualitzat, on es descriu, entre d’altres, no només l’orientació diagnòstica i pronòstica, sinó les indicacions d’intervenció terapèutica més adequades en funció de l’especificitat de cada adolescent i de la seva família.