Resum de la VII Jornada Tècnica: Famílies, Adolescents i COVID-19: convivència o supervivència? [Part I]
El passat 3 de desembre vam celebrar la setena edició de la Jornada Tècnica d’Atenció a Adolescents en Risc, que aquest any s’ha titulat com a “Famílies, Adolescents i COVID-19: convivència o supervivència?”. Més de 600 professionals de diversos sectors van assistir a la Jornada, que es va celebrar per streaming. Els assistents van poder fer comentaris i preguntes en directe que els ponents van respondre al final de la Jornada.
Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, va moderar l’esdeveniment i va presentar els resultats de l’estudi realitzat per Amalgama7 i Fundació Portal. Aquests resultats, en relació a la situació provocada per la pandèmia de COVID-19, han generat una sèrie de preguntes que Jordi Royo va adreçar als ponents; professionals d’àmbits tan diversos com el sector de la salut i la salut mental, el sector educatiu, el sector empresarial i de l’àmbit legal, amb la finalitat de dur a terme un anàlisi transversal dels efectes de la pandèmia.
Els efectes de la COVID-19 en l’economia
Jordi Royo: “La situació econòmica derivada de la pandèmia és preocupant. La crisi econòmica originada per la COVID-19 tindrà exclusivament efectes negatius? Pot convertir-se en un accelerador que reverteixi conceptes i diversifiqui el teixit productiu?
“La resposta immediata és molt ràpida: sí”, respon Javier Elizondo Mansilla, responsable d’Internalització sectorial a ACCIÓ. “El fet que s’estiguin mobilitzant a Espanya 72.000 milions d’euros, que s’hagi arribat a un acord europeu tan gran, ens dona una idea de que estem davant de quelcom molt gran, d’una crisis que preocupa.” Comenta, a més, que tenim senyals mixtes: d’una banda, puja la ocupació, però baixa el consum. “És una crisi singular, sanitària i asimètrica, però ja s’està veient un camí positiu”, afegeix Elizondo, i fa referència als canvis de comportament en les persones. Les tendències de la transformació digital i la transformació ecològica s’han vist accelerades, i es preveu que l’adopció de tecnologies en els sectors educatiu i empresarial també tindrà avenços importants.
L’eficiència de les vacunes
JR: “Recentment s’ha anunciat la fase final de tres vacunes que superen el 95% d’eficàcia: Pfizer, Moderna, Johnson & Johnson… Està previst que la vacunació sigui en aquest últim trimestre i que sigui massiva. Ha estat una carrera entre estats i laboratoris farmacèutics.
Daniel Roca Sánchez, director del mercat regional dels laboratoris Otsuka, comenta: “Estem en una fase incipient. Quant de temps durarà aquesta eficàcia? El temps ho ha de dir. I hi ha reptes. El transport és un repte, perquè cal mantenir les vacunes a certa temperatura.” A més, destaca la importància d’elaborar estratègies terapèutiques per a persones que pateixen un Trastorn Mental Greu, i no limitar-se a fer noves molècules. Un dels exemples que dona és l’activitat física com a eina terapèutica, per fer front al “síndrome de la cabana” del confinament i a la “fatiga pandèmica” que s’està vivint en l’actualitat.
La tendència a l’aïllament en els adolescents
JR: “La tendència de molts adolescents i joves a l’aïllament, a tancar-se a la seva habitació i mantenir poca comunicació, ha augmentat durant el confinament i es manté durant l’actualitat.”
Ramón Martí i Montraveta, director de l’àrea medico-psiquiàtrica d’Amalgama7, comenta la situació: “En una situació normal, el 50% dels adolescents s’arriben a aïllar. En una situació d’estrès com la pandèmia, això arriba a un 80%. Això suggereix que tancar-se a la seva habitació és el normal; el que és estrany és que no s’aïllin.” Afegeix que, en l’avaluació d’aquest aïllament, la percepció dels pares és importants. Alguns pares, anomenats “pares helicòpter”, necessiten el contacto visual amb els seus fills en tot moment. “Si tanquen la porta, pot ser un drama”, afirma Martí i Motraveta. “Altres pares, en canvi, pràcticament els munten un apartament i el nen fa allà totes les activitats”. Per tant, la percepció de l’aïllament també depèn molt dels pares. Afegeix que, en aquest sentit, els trastorns que més augmentat són els trastorns adaptatius, en part impulsats per l’ansietat i pels sentiments de pèrdua; pèrdua de vides, econòmiques, de feina, de mobilitat i de contacte. Això agreuja els sentiments de desànim, la depressió i la irritabilitat, que són factors de risc de trastorns de conducta.
Els criteris de violència filio-parental
JR: “La no col·laboració en les tasques domèstiques era d’un 44,1% en adolescents i joves espanyols de 14 a 18 anys abans del confinament. Aquesta proporció va augmentar 30 punts percentuals durant el confinament, i s’ha reajustat en un 62,4% en el post-confinament i fins l’actualitat. La no col·laboració en les tasques domèstiques, les males respostes i els insults són 3 criteris de violència filio-parental?”
Mª Àngels Feliu i Zapata, coordinadora de les Escoles Terapèutiques d’Amalgama7, respon que la violència filio-parental no és només quan hi ha agressions físiques. També són les amenaces, els furts a la llar i el trencament d’objectes.
“Las males respostes i els insults sí són criteris de violència filio-parental psicològica. Hem de destacar que quan diferenciem per trams d’edat, en els nois de 16 a 18 anys aquests comportaments empitjoren i són més greus que en els de 14 i 16. Això vol dir que quan més aviat es puguin reconduir, més fàcil serà evitar que aquestes conductes s’agreugin”, comenta Feliu.
Recorda que, des d’Amalgama7, durant el confinament es van rebre més de 300 trucades de pares i mares que demanaven ajuda a causa d’una convivència insostenible. “Això va ser un detonat per a realitzar el present estudi […]. Les dades obtingudes són alarmants. Creiem que això és un emergent social que cada cop passa més. […] Si no aconseguim reconduir aquestes conductes, poden derivar en un trastorn de conducta o en una patologia dual”, conclou Feliu.
Et convidem a veure el vídeo de l’esdeveniment a través d’aquest enllaç.