Anorèxia i bulímia en adolescents: senyals d’alerta i tractaments eficaços

Els trastorns de la conducta alimentària, com l’anorèxia i la bulímia nerviosa, són problemes greus que afecten preadolescents i adolescents. Aquests trastorns no només alteren el benestar físic dels joves, sinó que també tenen un impacte profund en la salut emocional i psicològica. L’adolescència és una etapa vulnerable, en què les pressions socials, familiars, acadèmiques i personals, entre d’altres, poden desencadenar o agreujar aquests trastorns. Reconèixer els senyals d’alerta a temps i cercar ajuda professional és crucial per garantir una recuperació efectiva.

A l’Internat Amalgama7, comprenem com és de difícil enfrontar-se a un trastorn alimentari i sabem que cada cas és únic. A continuació, explorarem els senyals d’alerta més comuns de l’anorèxia i la bulímia, així com els tractaments eficaços que oferim per ajudar els adolescents a superar aquests trastorns.

Què són l’anorèxia i la bulímia?

L’anorèxia i la bulímia són trastorns alimentaris greus que afecten la relació d’una persona amb menjar, pes i imatge corporal. L’anorèxia nerviosa es caracteritza per una restricció de la ingesta d’aliments a causa d’una por irracional a guanyar pes, cosa que pot portar a una desnutrició severa.

D’altra banda, la bulímia nerviosa involucra episodis de menjar en excés (afartaments) seguits de conductes de purga, com ara el vòmit o l’ús excessiu de laxants, per evitar guanyar pes. Ambdós trastorns poden tenir conseqüències físiques i emocionals greus, així com afectar en altres àrees de l’adolescent com l’acadèmic, les relacions familiars i socials, etc. i requereixen tractament especialitzat per a la recuperació.

Anorèxia nerviosa

L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari caracteritzat per la restricció extrema de la ingesta d’aliments, una por intensa de guanyar pes i una preocupació constant per la figura corporal. Les persones amb anorèxia tendeixen a tenir una visió distorsionada del seu cos, veient-se a si mateixes amb sobrepès, encara que en realitat estiguin per sota del pes saludable. Aquest trastorn pot portar a conseqüències físiques greus, com ara desnutrició, pèrdua òssia i dany a òrgans vitals.

Bulímia nerviosa

La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis d ingesta excessiva d’aliments (afartaments) seguits de comportaments de purga , com el vòmit autoinduït o l’ús excessiu de laxants. A diferència de l’anorèxia, les persones amb bulímia poden tenir un pes corporal relativament normal o fins i tot estar per sobre del que és saludable, però experimenten una sensació de manca de control durant els episodis d’atracaments. La culpa i el penediment després d’aquests episodis sovint els porta a purgar-se per evitar l’augment de pes.

Senyals d’alerta de l’anorèxia i la bulímia en adolescents

El diagnòstic primerenc és clau per tractar eficaçment aquests trastorns. Els pares i cuidadors han d’estar atents als senyals d’alerta que podrien indicar que el fill està lluitant contra un trastorn alimentari. Alguns senyals comuns inclouen:

Senyals d’alerta de l’anorèxia nerviosa

• Pèrdua de pes significativa sense una raó mèdica aparent.
• Preocupació constant pel pes corporal i la figura física, incloent comentaris freqüents sobre estar “gros/a” o insatisfacció amb el seu cos.
• Restricció alimentària extrema: evitar menjars, reduir dràsticament la quantitat d’aliments o seguir dietes extremadament estrictes.
• Exercici excessiu: una preocupació obsessiva per l’exercici per cremar calories.
• Símptomes físics: pell seca, caiguda dels cabells, ungles trencadisses, cansament extrem o problemes hormonals.
• Aïllament social: evitar situacions en què hi hagi àpats, com reunions familiars, sopars o celebracions.

Senyals d’alerta de la bulímia nerviosa

• Episodis d’atracaments de menjar seguits d’un sentiment de pèrdua de control.
• Comportaments de purga: induir el vòmit, l’ús excessiu de laxants o l’exercici compulsiu després de dinar.
• Fluctuacions de pes: canvis sobtats de pes a causa dels cicles d’atracaments i purgues.
• Preocupació excessiva per la figura corporal, amb una obsessió per mantenir el control sobre la ingesta d’aliments.
• Desaparició d’aliments: trobar embolcalls de menjar amagats, menjar faltant o veure que la persona menja en secret.
• Danys físics: inflor de les galtes, problemes dentals a causa del vòmit freqüent (com esmalt dental desgastat), deshidratació i desequilibri electrolític.

Com es tracten l’anorèxia i la bulímia?

El tractament per a l’anorèxia i la bulímia requereix un enfocament integral i multidisciplinari, que inclou:

• Teràpia psicològica: A Amalgama7, oferim Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC), que és eficaç per tractar ambdós trastorns, ajudant els pacients a canviar els patrons de pensament i comportament que contribueixen a les conductes alimentàries destructives .

• Tractament mèdic: Els pacients poden necessitar atenció mèdica per tractar els problemes físics, com desnutrició en l’anorèxia o desequilibris electrolítics a la bulímia.

• Suport nutricional: Un nutricionista especialitzat treballa amb el pacient per restaurar una relació saludable amb el menjar i ajudar els joves a recuperar un pes corporal saludable de forma gradual i segura.

Encara que l’anorèxia i la bulímia comparteixen algunes característiques comunes, com ara la preocupació excessiva pel pes i la figura corporal, les seves diferències rauen principalment en els comportaments alimentaris, el pes corporal i els mètodes utilitzats per controlar el pes. Tots dos trastorns són greus i poden tenir conseqüències devastadores si no es tracten adequadament.