Resum de la VII Jornada Tècnica: Famílies, Adolescents i COVID-19: convivència o supervivència? [Part I]
14/12/2020
Els nens híper regalats d’avui seran els adolescents disruptius de demà
16/12/2020

Resum de la VII Jornada Tècnica: Famílies, Adolescents i COVID-19: convivència o supervivència? [Part II]

El passat 3 de desembre vam celebrar la setena edició de la Jornada Tècnica d’Atenció a Adolescents en Risc, que aquest any s’ha titulat com a “Famílies, Adolescents i COVID-19: convivència o supervivència?”, que es va obrir amb més de 600 assistents. Pots llegir la primera part del resum de la VII Jornada Tècnica en aquest enllaç.

 

Els mals hàbits entre els adolescents

JR: “Preguntem a mares i pares de fills entre 14 i 18 anys en relació als mals hàbits alimentaris. Aquesta tendència augmenta durant el confinament i continua incrementant en el post-confinament i fins l’actualitat.”

Aurea Autet i Puig, vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-juvenil, aborda el pregunta: “La conducta alimentària preocupa molt a l’hora d’abordar els nens. Aquest comportament pot conduir a dues coses: a obesitat infantil i a trastorns de la conducta alimentària. Durant el confinament hi ha hagut un augment molt important dels trastorns de la conducta alimentària”.

Assegura Autet i Puig que, quan hi ha una crisi, l’impacte en la salut mental és indiscutible. Durant aquesta pandèmia, s’ha vist un augment preocupant dels trastorns d’ansietat i dels quadres depressius. A més, Autet considera que els nenes han estat els grans oblidats d’aquesta pandèmia, que s’han quedat sense escola presencial, que és el seu nucli de relació. Això ha portat a un augment de l’aïllament i de l’abús de pantalles.

 

El seguiment de les tasques escolars

JR: “En el cas d’aquells alumnes de secundaria que durant el confinament han incomplit la realització de tasques escolars, quina resposta els han donat les escoles? Quina resposta els podria donar?”

Respon Gemma García Calatayud, Cap d’Inspecció a la Sub-direcció general d’Inspecció d’Educació de la Generalitat de Catalunya: “L’èxit educatiu no depèn únicament dels resultats que obtenen els alumnes, sinó també de la cohesió social que obtenim. I la pandèmia ha tallat aquesta cohesió social. Això és molt greu: potser més greu que els alumnes que han fet o no han fet els deures.”

Explica García que, des d’Educació, s’han fet grans sobreesforços per adaptar-se a al situació i poder fer classes a aquells alumnes que per situació social i/o familiar no tenien accés a aparells o connexió. A més, s’ha fet seguiment dels alumnes en els quals s’han detectat mals tractes a la llar per part dels pares.

“Què hem de fer?”, respon García. “Primer, donar resposta a aquells alumnes que no poden venir. Tothom té dret a l’educació, encara que no pugui venir. El més inclusiu és connectar-se de manera online a la classe. Si no és possible, plataformes educatives. I si no és possible, dur materials a les llars.” Explica, a més, que els alumnes que no poden assistir a les aules tenen un pla d’avaluació individualitzat.

 

El repte relacional i el risc de conflicte

JR: “Davant d’una situació de nou confinament i donat un conflicte de convivència, un 56,3% dels pares i mares indiquen que exercir el seu rol familiar seria molt mes complicat. Creu que el rol de pare i mare ha patit en excés durant el primer confinament?”

La pregunta s’adreça a Toni Calvo López, director del Programa de Protecció Social del Col·legi de Metges de Barcelona, director de la Fundació Galatea i director General adjunt de la Clínica Galatea.

Calvo: “Un nou confinament, lògicament, faria la situació molt més complicada dels pares cap als fills, però també dels fills cap als pares. El més cert és la incertesa”, explica. Diu, a més, que el confinament no s’ha acabat i que seguim confinats, però de diferent manera; en llocs on no volem estar, de vegades en espais petits. En aquestes circumstàncies, el risc de conflicte és alt. “Tenim reptes sanitaris, econòmics i socials; i un repte molt, molt important, que és el repte relacional. Hem d’aprendre a relacionar-nos amb diferents valors. Fan falta grans dosis de comprensió en la relació entre pares i fills per poder entendre’ns. Hem de prendre la decisió conscient de cuidar-la.”

 

Visibilització de la violència filio-parental

JR: “En cas d’un nou confinament, casi 6 de cada 10 pares no sabrien on demanar ajuda davant d’un empitjorament de la situació familiar. Quines reflexiones se’n podeu treure?”

Respon Judit Carrera Tort, representant de la Fundació Portal. “S’ha parlat dels efectes del confinament a nivell social, en relació a l’economia, però s’ha parlat menys de salut mental”, diu Carrera. Destaca que, tot i que s’ha vist que moltes famílies es troben en situacions de malestar i mala convivència, i fins i tot en situacions de violència filio-parental, la majoria no saben on acudir, perquè hi ha pocs recursos. A més, tendeixen a ocultar el problema. Per impulsar aquests recursos, Carrera considera que és fonamental donar visibilitat al problema.

 

Denunciar la violència psicològica a la llar

JR: “Un 1,3% dels pares i mares manifesten que demanarien ajuda a la policia davant d’una situació de violència filio-parental. Moltes persones creuen que sovint els agents de policia no afavoreixen que es formulin denuncies per violència del tipus psicològic. Quines valoracions se’n poden fer?”

Aborda la qüestió Montserrat Escudé Serra, Cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana de la policia de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra). Explica Escudé que els maltractaments a la llar es recullen en tres conductes: la violència psíquica, la lesió que no requereix tractament mèdic ni intervenció quirúrgica i les lesions físiques. Destaca, a més, que la Llei 11/2003 va introduir el maltractament psicològic en el codi penal. És a dir, és punible i perseguible.

“És molt difícil que es produeixi una agressió física si no hi ha abans violència psíquica,” explica Escudé. “A banda de les dificultats probatòries, nosaltres animem a que una persona ho denunciï i que sigui conscient que ho pot fer. Nosaltres fem seguiment, no només de la violència de gènere, sinó de tota la resta de violències intrafamiliars, com els abusos sexuals, els maltractaments infantils i la violència filio-parental.”

 

Et convidem a veure el vídeo de l’esdeveniment a través d’aquest enllaç.