L’addicció a les pantalles o «pantallisme»

L’addicció a les noves tecnologies és un problema cada cop més freqüent entre els adolescents i que s’ha agreujat des del confinament. Com es pot ajudar un fill o filla addicte a les pantalles?

L’ús de les TIC

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), cada cop més sofisticades, presenten diverses característiques que poden generar addicció, especialment en adolescents i joves, per les característiques d’aquestes etapes vitals, com ara la cerca de plaer immediat i no acceptar les conseqüències dels seus actes. Aquest problema s’ha exacerbat durant la pandèmia de la COVID-19 a causa de la manca de rutines i de contacte social en persona. Si un fill o filla utilitza les TIC de manera habitual, és important parar atenció i saber diferenciar entre un ús responsable i un ús abusiu.

Quan se’n fa un ús responsable, les TIC poden aportar beneficis a persones de totes les edats. Per exemple:

• Accés a informació (tot i que cal anar amb compte amb la desinformació)
• Accés a noves vies de comunicació i de relació que pot facilitar el contacte amb familiars o amistats a distància
• Millora de l’entorn social en adolescents, joves i adults amb dificultats per relacionar-se
• Reforçament del coneixement i el pensament crític
• Millora de l’acceptació de persones estigmatitzades
• Aprenentatge de valors, estímul de la creativitat i foment del treball en equip en els videojocs

Per altre banda, les TIC tenen una sèrie de desavantatges que cal tenir en compte:

• L’exposició excessiva a oci paralitzant davant d’una pantalla (“pantallisme”)
• Accés a continguts inadequats
• Risc de phishing, falsificació de dades o de contacte amb persones desconegudes que poden posar la seguretat dels adolescents en risc
• Difusió de dades personals o familiars
• Publicació de contingut (com ara fotografies) d’altres persones sense el seu consentiment
• Incitar al consumisme
• Ús obsessiu
• Tenir més amics virtuals que reals
• Abandonisme de les responsabilitats quotidianes

Com detectar una addicció a les pantalles?

La Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les addiccions com a “una malaltia física i psicoemocional associada a una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació.” L’addició a les TIC, concretament, és l’ús impulsiu, repetitiu i perllongat d’aquestes tecnologies, amb una incapacitat per controlar el seu consum, i amb conseqüències sobre la salut, la vida social, familiar, escolar o laboral. La persona pot mostrar ansietat quan no té el mòbil a prop o es queda sense bateria, tenir incapacitat per mantenir converses llargues o qualsevol altra activitat prolongada i consultar constantment les notificacions. El confinament per coronavirus va ser causa d’un augment d’aquest problema, amb el que algunes famílies encara lluiten.

Es pot distingir entre un ús saludable de les TIC i un ús patològic identificant els trets generals de la situació:

• Ús no problemàtic: quan la quantitat i la freqüència de l’ús de les TIC no produeixen un impacte negatiu en les activitats i les responsabilitats diàries ni en les relacions familiars.
• Situació d’abús: quan l’ús de les TIC comporta una baixada del rendiment acadèmic i una pèrdua d’interès en les activitats extraescolars. A més, l’adolescent es pot mostrar irritable quan se li diu que ha de passar menys temps amb pantalles.
• Situació d’ús patològic: quan l’adolescent prioritza l’ús de les TIC per sobre d’altres activitats, dedica la major part del temps a les pantalles i es mostra més irritable o agressiu amb la família. Passa més temps connectat a la xarxa que amb amics de la vida real i abandona les tasques escolars.

Com actuar davant d’una addicció a la pantalla?

Controlar els hàbits dels fills pot ser difícil, però és important parar atenció a les seves conductes i establir normes per prevenir i millorar l’addicció a les pantalles. Si l’adolescent perd autocontrol sobre les seves emocions i sobre la seva conducta, cal buscar ajuda professional per tractar l’addició.

Per prevenir i per tractar l’addicció, s’han d’aplicar mesures en el dia a dia per generar bons hàbits en l’ús de les TIC:

• Administrar l’ús de les TIC segons l’edat del fill, establint límits de temps i continguts apropiats amb control parental.
• Prioritzar les rutines i tasques diàries sense pantalles, i ajudar-los a triar contingut apropiat i a reconèixer el contingut problemàtic.
• Parar atenció a les queixes d’avorriment o irritabilitat quan el fill no té accés a tecnologies, ja que són senyal de dependència de les tecnologies.

Referències

Señales de adicción al smartphone durante el COVID-19

¿Tu hijo es adicto a las pantallas?, esto es lo que puedes hacer