Barcelona, 14 de desembre del 2020. El Nadal és un dels moments crucials de l’any per a la compra de joguines. Aquest 2020, prop del 60% dels pares i mares espanyols tenen previst destinar el mateix pressupost a la compra de joguines que en 2019, mentre que un 37% diu que pensa gastar-se menys.
En concret, 4 de cada 10 pares i mares espanyols es gastaran entre 100 i 200 euros en joguines enguany. Un 22% destinarà menys de 100 euros i un 17%, fins a 300 euros. (Informació recollida segons reflecteix l’informe sobre la compra de joguines a Espanya d’Aldi 2020).
Des de fa ja algun temps els experts en psicologia juvenil i atenció a adolescents avisen a les famílies sobre els riscos que suposa regalar en excés als més petits de la casa, desprotegint-los d’eines per al seu propi futur.Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, entitat dedicada a l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies explica que “els nens tendeixen cada Nadal a demanar un excés de joguines, regals i obsequis que els majors deuen pautar per a evitar que els més petits es converteixin en nens híper regalats. Aquests nens, amb tots els desitjos concedits, tenen més possibilitats de desenvolupar la denominada ‘síndrome del nen emperador’. En l’actualitat, veiem que molts adolescents estan vivint en la dinàmica d”ho veig – el vull – ho tinc’, i en part aquesta tendència ve donada de l’excés d’estímuls que des de fa anys van rebent. Estímuls sense control ni pauta, que provoca nens i adolescents amb poca tolerància a la frustració, tristes i malhumorats“.
La Síndrome del nen emperador, també denominat Trastorn d’oposició desafiadora (TOD), es dóna en aquells nens que tenen una tolerància molt baixa a la paraula NO per part dels seus progenitors. Solen ser fills de pares molt tolerants amb falta d’autoritat parental, i que tendeixen a fer tot el que el petit o petita de casa demanda. El nen sent que té l’autoritat i així l’exerceix davant de la resta de familiars de la casa. Petits tirans que sotmeten als seus pares a tots els capritxos que creuen necessitar. Manquen d’empatia i tenen greus problemes a gestionar o expressar les seves pròpies emocions, són capritxosos, egoistes, individuals, amb grans manques d’imaginació i poc tolerants a la frustració, exigeixen l’atenció de tot i tots en qualsevol moment i tracten amb ira als quals en comptades ocasions es neguen a un capritx o ordre seva.
Quan els familiars tendeixen a donar privilegis de manera desmesurada, com és el cas de l’excés d’obsequis, els petits, en certa forma, són incitats a creure que independentment del seu comportament, sempre seran premiats, anul·lant d’aquesta forma qualsevol reforç negatiu o positiu segons la seva conducta. Com tenen el premi assegurat, el bon comportament no és necessari.
Jordi Royo dóna les pautes per a evitar caure en el parany de comprar tot allò que els petits demanen. Per a això s’ha de crear la figura de ‘la/el director d’orquestra’ i fer una llista amb les passes que hauria de seguir aquesta persona per a tenir el control sobre els regals que els arriben als més petits.
“El regal més car sol veure’s com el regal ‘estrella’ o el regal que més il·lusió farà al petit, i això és un error molt comú – aclareix Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7 – el present perfecte serà aquell que per al nen englobi els tres blocs anteriorment descrits: el que li faci feliç, el que necessiti i que li sigui útil; aquest objecte per a un nen podria ser una bicicleta que realment ànsia, que podrà ser-li necessari per a desenvolupar el seu aparell motor, i que li és útil per a poder desplaçar-se d’un lloc a un altre, i en canvi per a un altre nen pot ser un estoig de colors, amb el qual deixar volar la imaginació, potenciar la seva concentració i poder portar-ho al col·legi com a part del material. Hi ha tants regals perfectes com nens esperant-los”.
Sí, a vegades ens preocupem pel petit que demana un Telèfon intel·ligent, sent una cosa molt natural demanar-ho, no concedir-ho, i, no obstant això, el que pot ser un símptoma d’alguna alteració és precisament el contrari. El nen o la nena major que demana una joguina d’una franja d’edat clarament menor. En aquest cas, sempre descartant l’esperit col·leccionista, s’haver d’analitzar per què passa això i si el nen o la nena no estan davant una maduresa tardana.
Molt important remarcar que queda fora de discussió el nen o la nena que demana joguines dels considerats ‘sexe contrari’. En aquest aspecte, l’especialista Jordi Royo es mostra molt taxatiu: “NO HI HA JOGUINES ESPECIALS PER A NENS i JOGUINES ESPECIALS PER A NENES; si el seu fill demana nines o coses per a fer comiditas i la seva filla alguns camions o un joc d’eines… si us plau!, que els Reis Mags facin feliços a aquests nens. No privem al futur d’un gran xef o una gran pilota de Fórmula 1 per creure que les joguines tenen sexe”.