Resultats de l’estudi “Famílies, Adolescents i COVID-19: convivència o supervivència?”
Gairebé 37 milions de persones han confirmat el diagnòstic de COVID-19 a tot el món, de les quals gairebé 28 milions s’han recuperat i més d’un milió han perdut la vida. A la tardor de 2020, pocs mesos després del primer confinament de març, la situació epidemiològica continua sent complexa, i les autoritats sanitàries segueixen reiterant la importància dels esforços dels ciutadans en el compliment de les mesures de prevenció. Aquestes mesures, en limitar la mobilitat i forçar un canvi en les rutines, han comportat un augment de la tensió en moltes llars i han accentuat alguns problemes de salut mental, com l’ansietat i l’estrès.
En aquest context, Amalgama7, especialitzada en la atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i famílies, i Fundació Portal, una entitat social sense ànim de lucre dedicada a l’atenció d’adolescents afectats per la patologia dual, han dut a terme un estudi exhaustiu dels comportaments dels adolescents i les seves famílies durant la crisis sanitària causada per la COVID-19 en el marc de l’estat espanyol.
El principal objectiu de l’estudi és plasmar la realitat viscuda per les famílies d’adolescents durant el confinament forçat per la COVID-19, el seu impacte en la convivència i el possible panorama en l’escenari hipotètic d’un segon confinament. El segon objectiu de l’estudi és oferir els resultats al servei de les administracions públiques, entitats escolars, clíniques i científiques i a la opinió pública, amb la finalitat de contribuir a millorar els mitjans i serveis per adolescents, joves i les seves famílies.
Punts d’anàlisi
Més d’un 50% de les famílies que conviuen amb adolescents entre 14 i 18 anys han tingut males experiències durant el primer confinament, que ha provocat un empitjorament en la convivència familiar. Davant aquest problema, en l’estudi s’ha preguntat a les famílies si demanarien ajuda en cas de mala convivència, i gairebé sis de cada deu mares i pares han donat una resposta afirmativa.
El 81,20% dels que buscarien ajuda, acudirien a un psicòleg clínic, i un 23,40% buscarien atenció mèdica-psiquiàtrica. Aquesta dada reafirma la necessitat de moltes famílies de rebre ajuda de professionals de la salut mental. D’altra banda, sis de cada deu pares i mares afirmen que demanarien ajuda a la comunitat educativa. No obstant això, és remarcable que també manifesten no disposar de prou recursos educatius o parentals per educar els fills en un bon clima familiar en cas d’un segon confinament.
Pel que fa el comportament dels adolescents, l’estudi s’ha enfocat en l’anàlisi de les següents conductes:
- Aïllament (tancar-se a la seva habitació i poca comunicació)
- Col·laboració en feines domèstiques
- Compliment de les tasques escolars
- Males contestes respecte als pares
- Insults cap els pares
- Respostes d’agressió física cap als pares
- Hàbits alimentaris
- Consum de tabac
- Consum d’alcohol
- Consum de derivats del cànnabis
Pèrdua d’autoritat durant el confinament
De les dades obtingudes a través d’entrevistes a 1.500 pares i mares d’adolescents, s’extreuen dues conclusions principals: els adolescents han suspès en comportament durant el confinament i, a més, la violència filio-parental s’ha disparat i ha deixat seqüeles a les famílies.
- El 58,3% dels pares entrevistats reconeixen que els seus fills van augmentar les males contestes (davant d’un 30,1% en temps de pre-COVID), i un 11,9% confessen que els seus fills van arribar als insults durant el confinament (en front d’un 3,8% el mes anterior al confinament).
- El 23,2% dels adolescents que en temps pre-COVID no contestaven malament als seus pares i mares, actualment han consolidat aquest comportament, i més d’un 6% dels joves que no insultaven han refermat ara els improperis dins el nucli familiar.
- L’estudi realitzat a pares i mares espanyols amb fills i filles d’entre 14 a 18 anys revela, entre altres dades, que gairebé al 60% els seria més difícil exercir la seva autoritat si es produís un segon confinament i, en conseqüència, el clima familiar empitjoraria.
- El 45,2% dels pares i mares entrevistats reconeixen que en cas de necessitar ajuda per violència filio-parental no sabrien on demanar-la.
Empitjorament dels insults i les males respostes
L’estudi, de caràcter longitudinal, explora el comportament de nois i noies d’entre 14 a 18 anys en temps previs al confinament, durant el mateix i des del post-confinament fins a l’actualitat. Els resultats revelen que molts d’aquests mals hàbits han estat incorporats pels adolescents en el seu dia a dia.
Aquests resultats s’han dividit per franges d’edat: les males contestacions han augmentat gairebé un 30% durant el confinament en els adolescents d’entre 14 i 16 anys, mentre que en els adolescents d’entre 16 i 18 anys han augmentat més els insults, el qual indica una progressió dels mals comportaments amb l’edat.
Des del post-confinament i fins a l’actualitat, les males respostes cap als pares s’incrementen en un 23,20% respecte al pre-confinament, i van augmentar els insults un 5,90%. És a dir, que més de 135.000 adolescents que no arremetien amb improperis contra els seus pares i mares abans del confinament, ara sí que ho fan. Complementàriament, la proporció d’adolescents que ara han evolucionat cap a les males respostes amb respecte a l’etapa del pre-confinament són gairebé 550.000; és a dir, són més de mig milió de joves que des del post-confinament i fins l’actualitat han incorporat el mal hàbit de contestar malament a les seves mares i als seus pares.
Els insults poden dividir-se en tres categories: lleu, quan aquests no són intencionats sinó bàsicament reactius, com serien els típics ‘no em taladris’, ‘tonto’ o ‘capullo’; en una segona categoria es trobarien els insults moderats, és a dir, els que tenen la intencionalitat de ferir al pare o la mare com seria el cas de ‘gilipolles’, ‘cabró’ o ‘fill de puta’; i en un tercer apartat es classifiquen els insults aguts o greus que no només tenen la intenció de ferir, sinó que solen incloure l’amenaça o un desig d’infringir més dolor, com és el cas de ‘et fots, no haver-me tingut’ o ‘tant de bo et moris’.
Els especialistes d’Amalgama7 i Fundació Portal coincideixen que, si un pare o mare deixa passar als seus fills un insult de nivell lleu, li està donant peu a que progressi al segon nivell i, de retruc, al tercer, en què la violència psicològica filio-parental pot progressar cap als insults greus cap i fins i tot cap a l’agressió física.
Presentació de l’estudi en streaming
El proper dijous 3 de desembre es presentaran els resultats de l’estudi en streaming, durant la VII Jornada Tècnica d’Atenció als Adolescents en Risc. Per seguir-lo, pots inscriure’t a través d’aquest enllaç. Fer-nos arribar les teves preguntes en directe o a través del hashtag #JornadaTècnica2020 a Twitter, Facebook o LinkedIn.