Què és la Síndrome de l’Emperador?

Els nens i adolescents que pateixen la Síndrome de l’Emperador, condicionats per la sobreprotecció familiar i la disponibilitat dels mitjans al seu abast, evolucionen cap a un patró de conducta caracteritzat per la convicció de ser “especials”, és a dir, posseïdors de drets naturals (que no de deures), dels quals són mereixedors no com a conseqüència dels seus mèrits basats en l’esforç, sinó simplement “de ser qui són”. Aquests nois i noies solen manifestar-se des de l’exigència, des d’una continuada necessitat de ser admirats i des d’una manca d’empatia respecte de les necessitats dels altres, sobretot dels seus progenitors.

La vivència de singularitat d’aquests adolescents els porta a creure que els altres els han de reconèixer com a únics i especials, Les pretensions d’aquests adolescents es basen en el fet que reclamen constantment un tracte “especial” que ells consideren “normal”. Solen respondre d’una forma irada i fins i tot violenta quan els pares els intenten posar “límits”, per exemple horaris, o exigeixen més rendiment escolar i més compromís en l’assumpció de les tasques domèstiques.

Per a més informació: “Trastorns de conducta”.

Abrir chat