Patologia dual: Què és i com abordar-la?

La patologia dual és un terme utilitzat en l’àmbit de la salut mental per descriure la coexistència d’un trastorn addictiu i un altre trastorn psiquiàtric en un mateix pacient. És dir, la persona presenta de manera simultània o al llarg de la seva vida una addicció (a substàncies o comportaments) i un trastorn mental.

Per exemple, una persona pot tenir depressió i, al mateix temps, ser addicta a substàncies com l’alcohol, els derivats del cànnabis o jocs d’atzar, pantallisme , etc.

Les addiccions més comuns:

• Substàncies legals (alcohol, tabac)
• Substàncies il·legals (derivats del cànnabis, estimulants com la cocaïna, amfetamines)
• Comportamentals (pantallisme , jocs d’atzar, compres, menjar, etc.)

Pel que fa als trastorns mentals associats a la patologia dual, els més freqüents són els trastorns d’ansietat, els trastorns de l’estat d’ànim (com la depressió), els trastorns per estrès posttraumàtic (TEPT), el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), els trastorns psicòtics i diferents trastorns de personalitat.

Descobreix més sobre el tractament de la patologia dual

Patologia dual a adolescents: Una realitat creixent

La patologia dual a adolescents ca una preocupació cada vegada més freqüent entre professionals de la salut mental. Durant l’adolescència, etapa de canvis profunds i cerca d’identitat, els joves són especialment vulnerables tant al consum de substàncies com al desenvolupament de trastorns psiquiàtrics.

S’estima que entre un 20% i un 40% dels adolescents que pateixen un trastorn mental també presenta algun tipus d’addicció.

En molts casos, els adolescents presenten una conducta impulsiva, dificultats per gestionar les emocions i baixa tolerància a la frustració. Això pot derivar en el consum de drogues o alcohol com a forma d’evasió, cosa que augmenta el risc de desenvolupar un trastorn dual.

A Amalgama7, centre especialitzat a l’atenció a adolescents i joves, treballem de manera integral per abordar de forma simultània tots dos trastorns, oferint un tractament adaptat a les vostres necessitats.

Símptomes

Els símptomes de la patologia dual varien segons el tipus d’addicció i el trastorn mental associat. Tot i això, alguns signes d’alerta freqüents són:

• Tristesa persistent i/o irritabilitat.
• Alt nivell d’impulsivitat i agressivitat.
• Alteracions de l’estat d’ànim, com depressió o ansietat.
• Aïllament social i conflictes familiars.
• Conductes de risc, com el consum compulsiu de substàncies.
• Dificultat per seguir normes i pautes de convivència.
• Desorganització a la vida quotidiana i fracàs escolar o laboral.
• Cicles de millora i recaiguda.
• Pensaments suïcides i/o autolesions.
• Pèrdua de control.

A adolescents, aquests símptomes poden passar desapercebuts o atribuir-se a canvis propis de l’edat, per la qual cosa és fonamental fer una avaluació especialitzada.

És fonamental identificar la patologia dual lo abans possible per oferir un tractament adequat. Si al mateix temps no es tracten les dues condicions, una pot agreujar l’altra, dificultant la recuperació.

Les persones que pateixen aquest tipus de trastorns tenen un major risc de patir problemes greus com suïcidi, malalties serioses i aïllament social. Per això, és essencial un enfocament de tractament complet que abordi les dues problemàtiques.

Causes de la patologia dual

La patologia dual no té una única causa, sinó que és el resultat de la interacció de diversos factors que augmenten la vulnerabilitat d’una persona a desenvolupar tant un trastorn mental com una addicció. Entre aquests factors podem trobar:

• Factors Genètics: un estudi de neuroimatge publicat a El país indica que joves vulnerables al consum de substàncies presenten diferències estructurals del seu cervell, cosa que podria fer-los més propensos a desenvolupar patologia dual.
• Factors Psicològics: la impulsivitat, la desregulació emocional, la baixa autoestima, les dificultats per manejar l’estrès i les experiències traumàtiques poden ser factors que afavoreixin la patologia dual.
• Factors ambientals i socioeconòmics: la normalització del consum de substàncies, la pobresa i l’exclusió social, així com la manca de suport familiar també ho són.