Noves tecnologies

Què són les TIC?

Històricament, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han transformat la humanitat des de tres vies essencials: la informació, la comunicació i l’entreteniment. El telèfon, la ràdio, la televisió… en són bons exemples. Quan avui parlem de noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) hem d’afegir a aquestes tecnologies clàssiques l’ús, avui ja massiu, almenys en les societats anomenades del primer món, d’altres tecnologies com Internet o els videojocs.

Per què utilitzem les TIC i per què formen part de la nostra vida?

Perquè són molts els avantatges que poden generar. Vegem-ne alguns:

  • Ens permeten accedir a una informació il·limitada.
  • Ens permeten accedir a noves vies de comunicació i relació.
  • Ens permeten accedir a noves formes de diversió i d’oci.
  • Potencien relacions socials i de grup.
  • Faciliten la comunicació entre persones amb afinitats i interessos semblants.
  • Poden facilitar la comunicació entre membres d’una família.
  • Afavoreixen noves habilitats i noves formes de construcció del coneixement.

Riscos de les TIC?

També són molts els desavantatges que el seu mal ús o abús poden generar. Vegem-ne alguns:

  • “Pantallisme”, és a dir, l’excessiva exposició a oci paralitzant davant d’una pantalla, sigui de televisió, ordinador, mòbil, videojoc…
  • Tendència a l’aïllament.
  • Interactuar amb més amics virtuals que reals.
  • Abandonisme de les responsabilitats quotidianes.
  • Reducció de les hores de son.
  • Disminució de les hores d’estudi.
  • Accés a continguts no adequats, sobretot en infants i adolescents.
  • Incitació al consumisme (a través, entre d’altres, de la publicitat, els webs i videojocs).
  • Increment de la despesa econòmica.
  • Augment de la incomunicació i dels conflictes familiars.

Tipologies d’ús de les TIC

  • Ús no problemàtic: La quantitat i la freqüència d’ús de les TIC per l’adolescent/jove no li produeix conseqüències adverses en les activitats principals (acadèmiques i extraescolars), en les personals ni en les seves relacions familiars.
  • Situació d’Abús: L’adolescent baixa de rendiment acadèmic, es mostra crític amb les activitats formatives extraescolars- diu que l’avorreixen-, es mostra irritable quan se li indica que estudiï o que no jugui tant amb l’ordinador.
  • Situació d’Abús Patològic (o Addictiu): Quan l’adolescent prioritza l’ús de les TIC a d’altres activitats. La major part del temps el dedica i el vol dedicar a l’activitat i a obtenir permisos i en ocasions diners per realitzar-la. Apareix l’abandonisme escolar, augmenta el malestar familiar, passa més temps connectat a la xarxa que amb els amics…

Factors de risc de les TIC en els adolescents, la personalitat

  • La impulsivitat: s’actua sense mesurar prou les conseqüències dels propis actes. Necessitat d’obtenir recompensa immediata. Dificultat per resistir-se a un acte o pensament gratificant. Per exemple: en època d’exàmens, em connecto abans d’estudiar una estona al Facebook o a un joc en línia per si supero el nivell
  • La inestabilitat afectiva: estat emocional molt canviant i bipolaritzat. Les TIC esdevenen un “refugi” per pal·liar el malestar de l’estat d’ànim.
  • Baixa tolerància/poca resistència a la frustració: adolescents que no accepten que les coses no surtin com les tenen pensades… Les TIC són una via per canalitzar sentiments negatius.
  • Comportaments egocèntrics (Síndrome de l’Emperador): vivència d’invulnerabilitat (“jo puc amb tot”); oposicionisme actiu (“no em dóna la gana”), poca observança de les normes familiars, escolars, socials. Les TIC són una via més de desafiament.
  • Tendència reiterada a la recerca de noves i intenses sensacions: adolescents que “S’avorreixen” amb les activitats “normals”, que tenen comportaments de risc (esports extrems sense prou preparació, “pandillisme”, consum de drogues…). Les TIC esdevenen una altra via per obtenir “altres sensacions”. 
  • Autoestima baixa i indecisió: adolescents molt dubitatius, influenciables, que els costa prendre decisions, que tendeixen al mimetisme de les conductes dels amics, especialment dels líders. La tendència és abusar de les TIC per influenciabilitat.
  • Sentiments de solitud: adolescents introvertits, amb dificultats de relació, sense o amb pocs amics… Les TIC ofereixen múltiples formes de “relació” i de “diversió” solitària.

Internet (riscos)

Sexting: Es refereix a l’acció de generar i enviar imatges o vídeos insinuants i fins i tot eròtics d’un mateix mitjançant la telefonia mòbil o l’ordinador, a través de missatges o de les xarxes socials. En aquest darrer cas, per a molts dels adolescents que practiquen el sexting, es tracta d’una forma d’atreure visites, vots… En definitiva, d’assolir popularitat.

Ciberbullying: També conegut com a ciberassetjament, es tracta genèricament de l’assetjament escolar dut a la pràctica a través d’Internet. En molts casos s’inicia a les xarxes socials i en altres canals de comunicació virtuals.

Grooming: Terme anglès que es refereix a un tipus d’assetjament a menors per internet. Es tracta d’un conjunt d’accions deliberades per part d’un adult (generalment a través de programes de missatgeria instantània o a través de xarxes socials) per establir vincles d’amistat amb un menor, enganyant-lo per guanyar-se’n la confiança fingint empatia i altres emocions amb l’objectiu d’obtenir una satisfacció sexual mitjançant l’obtenció d’imatges íntimes del menor o fins i tot com a preparació per a una trobada amb la víctima.

Phising: És una modalitat d’estafa. L’objectiu se centra a obtenir dades, claus d’accés, comptes bancaris, números de targeta de crèdit, identitats, etc. D’un usuari i per posteriorment utilitzar-los de manera fraudulenta.

Abrir chat