Drogues

Addicció

Malaltia crònica i recurrent del cervell caracteritzada per la cerca i el consum compulsiu (drogues, noves tecnologies, joc o compres compulsives, exercici físic extenuant…) malgrat les seves conseqüències nocives. Es considera una malaltia del cervell ja que la seva estructura i funcionament es veuen afectades.

Alcohol

Tipus de consums col·lectius:

  1. La prèvia: es tracta d’adquirir alcohol barat en botigues, supermercats, benzineres…i consumir-lo, generalment en grup, a casa, al carrer, al pàrquing o en espais previs a l’accés a la discoteca, bar musical o equivalent.
  2. El botellot: ESTUDES ens informa que el 62% dels estudiants de 14 a 18 anys ha fet botellot en el darrer any. El % és similar en nois i noies. Aquesta pràctica augmenta amb l’edat: quatre de cada 10 joves de 14 i 8 de cada 10 de 18 anys han fet botellot en el darrer any. Els que fan botellot també consumeixen, majoritàriament, altres sustàncies com cànnabis o cocaïna.
  3. Binge Drinking: es tracta de consumir 5 o més copes en unes 2 hores. Aquest és un patró de consum similar al de les borratxeres. La meitat dels joves de 17 anys ha fet binge drinking a l’augmentar l’edat. El % de dones és major que en els homes, als 14 i 15 anys.
  4. Neknomination: es tracta, a través de xarxes socials, de realitzar apostes, nominant 3 amics per tal que ells repeteixin la proesa de beure’s d’un glop una consumició alcohòlica. Els qui superen l’aposta poden nominar 3 amics cadascun. Aquest fenòmen, que va sorgir a Austràlia, s’ha convertit en un fenòmen viral i és, en l’actualitat, força popular entre els joves espanyols.
  5. LIVR (Liver): des dels EUA s’ha ultimat una xarxa que té com a únic requisit, cas de voler formar-ne part, el grau d’intoxicació etílica del candidat. El participant disposa d’un alcoholímetre connectat al mòbil que serveix per determinar si presenta prou nivell d’alcohol en sang per accedir a l’espai virtual. Un cop admès, es poden realitzar bromes, accions arriscades, trucades telefòniques aleatòries, etc. Es poden penjar fotografíies i/o textos que seran eliminats al matí següent. La xarxa també ofereix un mapa de locals propers on hi hagi concentracions d’ebris.
  6. Jocs de borratxera: com la ruleta o el joc de l’oca, entre altres, degudament adaptats a les circumstàncies del col·lectiu específic. Es tracta de jocs que faciliten el consum intensiu, ràpid, en grup, i en contextos d’oci. Aquests jocs són molt populars entre els adolescents i joves.

Bolets màgics (al·lucinògens)

Se solen prendre ingerits o barrejats amb algun aliment, solen ser d’origen natural però també n’hi ha de sintètics com el Nexus o les Legal highs, que gràcies a petits canvis químics d’elaboració consegueixen evadir el control normatiu.

Cànnabis

A mitjan segle XX es va aconseguir, per primer cop, aillar el principi actiu fonamental del cànem: el Delta 9 tetrahidrocannabinol (THC, un compost de naturalesa no alcaloide). La planta té a més uns 60 components actius reconeguts.

El THC genera efectes depressors i psicodislèptics sobre el sistema nerviós central, però complementàriament a les seves sus propietats farmacològiques, coexisteixen també altres variables condicionants dels efectes del seu consum:

  • La quantitat consumida (dosificació).
  • La qualitat dels derivats del cànnabis (grau de puresa), que dóna lloc a diverses concentracions d’excipients, de principi actiu (cannabinols) i d’adulterants.
  • La via d’administració: encara que la via més utilitzada és la respiratòria (fumats), s’usen també per via oral (en forma d’infusions, pastissets de marihuana o d’haixix).

Pel que fa a la seva freqüència de consum, caldrà distingir entre el consum experimental, ocasional, circumstancial, habitual i addictiu. Els mecanismes de tolerància i dependència es desenvoluparan i s’intensificaran també en funció del tipus de freqüències de consum.

Un de cada dos joves i adolescents de 14 a 19 anys escolaritzats de Catalunya manifesta que consumeix o ha consumit cannabis. Una part d’ello, majoritàriament els qui hagin realitzat un consum experimental, ocasional o circumstancial, rarament presentaran trastorns derivats. Altres es convertiran en addictes i n’hauran ser tractats.

Cocaïna

El producte que arriba habitualment al consumidor és hidroclorur de cocaïna. La seva riquesa és variable, però sol ser alta, entre el 45 y el 65% en la majoria de les províncies espanyoles. Es presenta en forma de pols i s’administra majoritàriament per via inhalatòria, encara que també és freqüent la via pulmonar (fumada) i la via intravenosa. Entre els efectes derivats del consum de cocaïna trobem: inhibició de la recaptació de catecolamines i serotonina amb la qual cosa augmenten les concentracions d’aquests neurotransmisors. Inhibeix també la recaptació de noradrenalina, cosa que dóna lloc a efectes tòxics associats a la hiperactivitat simpàtica (hipertensió, cardiotoxicitat, etc.), i potencia respostes dopaminèrgiques centrals, aquest últim mecanisme més rellevant en el desenvolupament del seu potencial addictiu.

Consum de drogues (tipus)

  • Consum d’ús: genèricament s’aplica quan es tracta d’un consum puntual, esporàdic i de poca quantitat.
  • Consum d’abús: es refereix a dosis altes, generalment autoadministrades en determinades freqüències de temps i contextos (per exemple, caps de setmana o festius) o en determinades circumstàncies del consumidor (embaràs, malaltia …).
  • Consum d’inici: es refereix a la primera o primeres substàncies consumides o a la substància motiu de demanda assistencial.
  • Consum d’escalada (escala): referit al canvi o evolució, i no necessàriament a l’abandó, que el consumidor experimenta des del consum inicial d’aquelles substàncies més properes (legals, socials) cap a un altre tipus de substàncies.
  • Consum públic: fa al consum de drogues legals i / o il·legals tant en espais autoritzats com no, i pot donar lloc aquests últims a conflictes administratius o legals (per exemple, sancions administratives per consum en via pública).
  • Consum privat: es refereix al consum de drogues legals i / o il·legals realitzades en recintes particulars amb diferents nivells de regularització.
  • Consum en solitari: es refereix al consum individual en espais públics o privats.
  • Consum grupal: es refereix al consum de 2 o més components en espais públics o privats, i pot arribar a ser massius
  • Consum de gènere: genèricament es refereix als tipus de substàncies consumides més prevalents en funció del sexe.
  • Consum cultural / social: tradicionalment aquest terme està relacionat amb determinades substàncies, els seus usos i costums per un grup humà o societat específica.
  • Consum il·legal / il·lícit: se’l relaciona amb les substàncies la venda lliure està prohibida i penalitzada.
  • Consum recreatiu: encara que se li sol relacionar amb el consum de substàncies aparentment menys nocives, aquest terme se sol aplicar també per descriure altres variables del context grupal, fins i tot massiu, que es realitza en espais d’oci identificats com de temps lliure o de diversió.
  • Consum normalitzat: es tracta d’un consum social entre tolerat, acceptat i, en ocasions, legalment regulat, que es produeix pública i privadament en espais quotidians.
  • Consum problemàtic: es refereix a consumidors d’alt risc pel tipus de drogues, vies d’administració, freqüència de consum, policonsum, trastorn psiquiàtric associat, patologia dual…
  • Consum addictiu: mecanisme psicològic, i en alguns casos físic, pel qual s’adquireix una predisposició a repetir l’ús d’una substància psicoactiva en proporció superior a l’anterior. Pèrdua de llibertat de decisió d’administrar una substància.
  • Consum compulsiu: genèricament s’usa com un sinònim del consum addictiu, tot i que es pot aplicar per descriure, en un determinat context, l’alta freqüència en l’autoadministració d’una /es substància /es.
  • Consum agut: s’usa genèricament associat a l’efecte d’una determinada substància consumida, a la quantitat i puresa autoadministrada, i a les característiques individuals del consumidor. El consum agut sol ser l’avantsala d’una sobredosi o d’un coma induït.
  • Consum de substitució: es refereix genèricament a la substància o substàncies requerides, autoadministrades o prescrites com a equivalents de les drogues a les que s’haurà desenvolupat un consum d’abús, problemàtic o dependent.
  • Consum de risc: sol estar lligat al tipus de substància, a la freqüència de la seva administració, la via d’administració, les característiques individuals del consumidor (pes, edat, embaràs, malaltia, trastorn psiquiàtric …), però també pel context ambiental on es realitza el consum (en la conducció de vehicles de motor, en la pràctica d’esports de risc, etc.) .
  • Consum crònic: consum prolongat en el temps que comporta, genèricament, trastorns biopsicosocials, fins i tot legals, en funció de la substància consumida, la freqüència i la via d’administració.

Craving

Tenir moltes ganes de consumir. Intensa urgència per al consum de la substància durant l’abstinència, un desig irracional o consciència subjectiva de compulsió, entès com una necessitat imperiosa, implicant un conflicte entre voler consumir i l’abstinència.

Dependència

Consisteix en la pèrdua de la llibertat de decisió de prendre una droga, o de realitzar una activitat de forma compulsiva. Es distingeix entre la dependència física, psicològica i social.

Dependència física

Estat d’adaptació de l’organisme que necessita un determinat nivell de presència de la droga per funcionar normalment.

Dependència psicològica

Estat d’adaptació que empeny la persona a consumir una nova dosi per experimentar els efectes de plaer i evitar el malestar derivat de la privació. Es tracta d’un estat vivencial que du la persona a creure que es relacionarà millor amb els altres i amb si mateixa si consumeix droga.

Dependència social

Necessitat de consumir una droga com a manifestació de pertinença a un grup social que proporciona signes d’identitat a la persona dependent.

Droga

Es considera droga qualsevol substància que, administrada a un organisme viu, és capaç d’originar una dependència, provocar canvis en la conducta i produir efectes perniciosos per a la salut.

Drogues de síntesi (o de disseny)

Són substàncies estimulants del sistema nerviós central que es sintetitzen sense control sanitari. Es presenten en forma de comprimits. Tenen formes, colors i icones diferents amb multitud de noms que canvien segons la moda i els criteris del mercat il·legal. El principi actiu més estès és el MDMA (3-4- metilendioximetamfetamina). A les drogues de síntesi se’ls atribueixen 2 propietats: la entactógena (sensació d’augment de la pròpia sensibilitat, auto percepció) i la empatógena (sensació d’augment de la comunicació social).

També conegudes com a pastilles (o pastis, com es coneixen en argot juvenil), són molt atractives, barates i fàcils d’aconseguir. Aquesta població té poca percepció de risc derivat del seu consum. Preguntats 2.155 adolescents i joves que havien visitat l’exposició preventiva itinerant “A tota Pastilla” respecte, entre altres, dels motius del seu ús, observem que les variables curiositat (fascinació per experimentar noves sensacions), desinhibició (facilitat per comunicar-se), festa (gaudi amb menys cansament), consum generalitzat (influència d’amics, moda…) eren les respostes majoritàries. Alhora, la percepció generalitzada de ser drogues segures (no addictives), d’utilitzar-se, bàsicament, per via oral i en contextos recreatius i l’escassa repercusió sanitària varen contribuir a la seva popularització.

Ketamina

És un agent anestèsic no volàtil que es va sintetitzar l’any 1962. El 1965 els laboratoris Parke & Davis varen comercialitzar la Ketamina com a anestèsic amb els noms de ketal y Ketina per a ús humà i de Ketase per a ús veterinari. La ketamina es presenta com un líquid translúcid i és un derivat liposoluble de la fenciclidina (PCP).

La Ketamina s’usa clínicament com a anestèsic general, és considerat un anestèsic leprós, i sovint s’utilitzava en pediatria i en geriatria.

En el mercat ilícit, la Ketamina es pot presentar de moltes maneres: líquid incolor, pols blanc (cristalls blancs), comprimits o càpsules, cosa que fa que sigui possible utilitzar-la per diverses vies d’administració: intravenosa, intramuscular (líquida), rectal (líquida), nasal (pols), pulmonar “fumada” (pols) i oral (líquida, comprimits i càpsules).

MDMA o èxtasi

Droga il·legal que actua tant com a estimulant així com psicodèlic, produint un efecte vigoritzant, a més de distorsions en el temps i la percepció, i la derivació de major plaer de les experiències tàctils. Típicament, la MDMA (acrònim del seu nom químic 3,4-metilenedioximetanfetamina) es pren per via oral, generalment en forma de pastilla o càpsula, i els seus efectes duren aproximadament de 3 a 6 hores.

Metamfetamina

Potent estimulant del sistema nerviós central. El seu nom científic és desoxiefedrina i pertany a la família de les fenetilaminas. Aquí se li coneix col·loquialment com ‘Meth’, ‘ice’, ‘crank’. Els efectes principals de la metamfetamina són la sensació d’energia i eufòria, amb increment en el nivell d’alerta i rendiment intel·lectual, disminució de la necessitat de dormir i menjar i dilatació pupil·lar.

“Miau Miau” o Mefedrona (metilcatinona)

Pertanyent a les feniletilamines, propiofenones, amb efectes estimulants i anorexígens.

Patologia dual

La concurrència en un mateix pacient de dues o més trastorns psiquiàtrics és coneguda com a diagnòstic dual o Patologia Dual (PD). El terme és una analogia de la comorbitat diagnostica resultant a partir de la coexistència d’un trastorn mental i un trastorn per ús de substàncies (TUS).

Policonsum

És el consum simultani o de forma alterna de diverses substàncies psicoactives.

Salvia (Salvia divinorum)

Es tracta d’un al·lucinògen, d’origen mexicà, amb efectes semblants a l’LSD.

Síndrome d’abstinència

Conjunt de signes i símptomes de malestar de caràcter físic i psíquic que apareixen quan, de sobte, s’interromp l’administració d’una droga (o una pràctica de joc o compra compulsius, d’abús de noves tecnologies, d’exercici físic extenuant…) a què la persona ha desenvolupat dependència.

Speed

Sulfat d’amfetamina (una substància sintètica pertanyent a la família de les fenetilaminas), i que és barrejada amb diluents com glucosa, sacarosa, manitol, cel·lulosa … (en alguns països es coneix a la metamfetamina amb el nom de Speed, d’aquí pot venir a vegades la confusió).

Els seus principals efectes són sensació de benestar, increment en el nivell d’alerta i en la capacitat de concentració, disminució de les sensacions de cansament, son i gana, i dilatació pupil·lar.

“Spice” o marihuana sintètica

Es tracta de cannabinoides sintètics. La via d’administració més usada és la fumada, però també es prepara com a infusió per via oral.

THC

Es tracta d’un compost de naturalesa no alcaloide, principi actiu fonamental del cànem (delta-9-tetrahidrocannabinol).

Tolerància

Respecte de les drogues, procés físic i psicològic que fa necessari augmentar les dosis d’una substància de forma progressiva per aconseguir els mateixos efectes.

Abrir chat