Jordi Royo i Isach, Cofundador i Director Clínic Amalgama7.
Psicòleg clínic, nº col·legiat 2407
Ús, abús, dependència de drogues
El tabac, l’alcohol i els derivats del cànnabis (porros) són les drogues més consumides pels i les adolescents. Molts han experimentat també amb altres substàncies tòxiques, com els hipnosedants, les de síntesi, i la cocaïna. A Amalgama7 no només ens preocupa el trastorn addictiu, sinó que, en molts casos, l’ús i/o l’abús de substàncies pot propiciar comportaments i situacions de risc.
Actualment i en un món més global, també s’han globalitzat les drogues. En una mateixa societat hi conviuen les drogues pròpies de la cultura (l’alcohol seria un bon exemple d’una droga de consum mediterrani), amb drogues d’altres cultures, siguin naturals o artificials (els derivats del cànnabis, per exemple, o les drogues de síntesi) . L’adolescència és la porta d’entrada al consum o al policonsum de drogues?
L’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD) informa que, majoritàriament, els adults que demanen tractament per consum de drogues han iniciat el seu consum a l’adolescència.
L’adolescència, doncs, és una etapa d’alt risc, ja que els adolescents es troben en una fase de creixement, maduració neurobiològica i formació de la seva personalitat. En molts casos, el consum iniciat en aquesta època augmentarà en etapes posteriors.
L’acceptació massiva, almenys entre adolescents i joves, de nous valors, com ara les dilatades sortides nocturnes de festius i caps de setmana; una nova cultura del lleure basada en el consum, la mobilitat i l’accessibilitat ràpida (pantallisme); una nova manera d’entendre les drogues com un “consum recreatiu”; la tendència a equiparar les drogues amb la festa, i la festa amb el consum de drogues; i una enorme convicció respecte a la pròpia capacitat de control, contribueixen, majoritàriament, a la poca percepció de risc.
L’addicció no és l’únic possible trastorn del consum de drogues. S’han de tenir en compte altres riscos com els conflictes familiars, escolars, socials, sexuals, laborals, legals, i no menys importants els derivats de la pròpia salut.
Els adolescents i els joves poden policonsumir drogues per moltes raons, entre elles perquè són accessibles, per curiositat, per pressió de grup, per hedonisme, etc., però també com a “automedicació”, és a dir des de la intuïció que el consum d’aquella o aquelles substàncies contribuiran a “sentir-se millor”, i que d’alguna manera resultaran “terapèutiques”.
A Amalgama7 considerem que l’exploració diagnòstica és fonamental. Quines són les causes que contribueixen a fer que un adolescent, complementàriament a l’addicció, no pugui deixar de policonsumir drogues?
Des de l’any 1997 i fins avui hem atès més de 8000 adolescents, joves i les seves famílies. Tres de cada quatre relaten problemes associats o derivats del consum de substàncies tòxiques. En aquest sentit hem desenvolupat una xarxa assistencial formada per centres de consultes externes, centres de dia (urbans) i residencials -rurals i urbans- (Escoles Terapèutiques), així com també disposem d’un equip interdisciplinari especialitzat en l’àmbit clínic, acadèmic, socioeducatiu i residencial.