Jordi Royo i Isach. Cofundador i Director clínic Amalgama7.
Psicòleg clínic, nº col·legiat 2407
Trastorns de l’espectre autista (TEA)
Es tracta d’adolescents que presenten dificultats en la comunicació i en la interacció socials, amb pocs interessos i afectes limitats i selectius. Poden presentar anomalies en el contacte visual i en el llenguatge corporal o diferències en la comprensió i l’ús de gestos. En els casos més greus es poden expressar mitjançant una manca total d’expressió facial i de la comunicació no verbal. En alguns casos, aquests nois i noies reservats, introspectius, i poc sociables es poden sentir molestats, fins i tot agreujats per l’entorn (germans, altres alumnes, etc.), i, en aquest cas, solen respondre d’una manera oposicionista i bel·ligerant. El diagnòstic diferencial amb altres trastorns (per exemple, el de conducta), és fonamental per a una adequada intervenció terapèutica.
La majoria d’aquests adolescents i joves ja en la infantesa presentaven comportaments, interessos o activitats de tipus restrictiu o repetitiu. Hi ha moltes diferències individuals. Per exemple, i pel que fa al coeficient intel·lectual, el ventall és molt ampli: des de puntuacions deficitàries fins a nivells normalitzats o alts; amb o sense deteriorament de llenguatge; amb un trastorn del neurodesenvolupament associat o no; etc.
Majoritàriament, expressen dificultats en la participació i la comunicació social, el contacte visual, el contacte corporal, solen mostrar-se ansiosos davant dels canvis o en entorns estranys, manifesten dificultats per comprendre allò que no es diu explícitament (expressions, sentit de l’humor, metàfores …), tendeixen a realitzar activitats solitàries o a relacionar-se amb poques persones d’edats desiguals (menors o més grans), són comuns també els comportaments hostils amb els germans, mares, pares, mestres o cuidadors. Aquests nois i noies acostumen a sentir-se molestats pels altres i per l’entorn.
El trastorn de l’espectre autista no és un trastorn degeneratiu i és comú que l’aprenentatge i la compensació terapèutica dels símptomes es prolongui durant molts anys, o fins i tot calgui un seguiment crònic.
Els adolescents i joves amb menys deteriorament solen ser capaços de funcionar més independentment, encara que tendeixen a mostrar-se ingenus i vulnerables. Molts d’ells solen presentar altres trastorns concurrents: trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH), d’ansietat, depressius, alteracions del son o de l’alimentació, conductes problemàtiques, dificultats d’aprenentatge (lectoescriptura, aritmètica, etc.).
L’orientació diagnòstica és fonamental. A Amalgama7 no només disposem d’un equip clínic especialitzat (metges, psicòlegs clínics i psiquiatres), sinó també d’instruments diagnòstics molt especialitzats.
Es tracta d’elaborar un Pla Terapèutic Individualitzat que recomani, entre d’altres, els dispositius assistencials més adients en cada cas. En aquest sentit es disposa d‟una xarxa clínica formada per: Centres de Consultes Externes (ambulatoris urbans), Centres de dia (urbans) i residencials rurals i urbans (Escoles Terapèutiques). Es tracta que els nois i les noies ingressats siguin simultàniament atesos des de l’àmbit clínic, acadèmic, socioeducatiu i residencial.
