Parelles tòxiques: comportaments sexuals i/o emocionals de risc

En molts casos, l’adolescència s’inicia prematurament. El pas, cada cop més accelerat, de la infància a l’adolescència, té com a conseqüència, entre d’altres, la pràctica extinció de la pubertat. L’accés a internet, cada cop més fàcil, ràpid i gratuït i el massiu accés també a continguts apropiats però també inapropiats en edats molt primerenques, serà una de les claus rellevants del perquè de les adolescències prematures.

Entitats de reconeguda solvència com la Fundació d’Ajuda a la Drogodependència (FAD) i Save the Children, ens informen, entre d’altres, que la visualització de la pornografia comença entre els 8 i els 12 anys, i en edats més avançades, entre els 13 i els 17 anys, set de cada deu adolescents consumeixen pornografia. El coneixement que tenen les mares i els pares en relació amb aquest consum és molt reduït, i només un de cada tres mares/pares supervisa l’activitat dels fills a internet, les xarxes socials i els videojocs.

Complementàriament, les noves aplicacions basades en la intel·ligència artificial (IA) es globalitzen ràpidament. Els i les adolescents, com els adults, consulten i visionen allò que necessiten o allò que els ve de gust, però els primers es troben en una fase de construcció de la seva pròpia identitat, inclosa la sexual. Internet no ha inventat la pornografia, però sí que l’ha fet més intergeneracional i accessible.

Complementàriament als comportaments sexuals de risc, molts nois i noies s’enganxen a una relació emocional complexa. Per què perduren les parelles tòxiques?

És essencialment per atzar? Per un sentiment d’inseguretat? Com a conseqüència d’una baixa autoestima? Per un malestar emocional? Quin paper juga o poden jugar les mares/pares dels fills que estan segrestats en una relació de parella tòxica? Qui són els “tòxics” i sobretot, per què ho són? Es tracta de dominar, de tenir el control de l’altre? És, en essència, un sinònim d’èxit, és una patologia?