Del bullying al ciberbullying

El bullying en entorns digitals va en augment i té conseqüències psicològiques tan greus com l’assetjament escolar. Com es pot detectar i ajudar una víctima?
Què és el ciberbullying?
Pels alumnes que pateixen assetjament escolar, la tornada a les aules és un motiu de preocupació. Tanmateix, l’assetjament no només succeeix a l’entorn dels centres educatius, sinó cada cop més també en l’àmbit digital. Aquesta variant del bullying, coneguda com ciberbullying, es defineix com l’assetjament d’una o diverses persones cap a un igual (normalment un company d’escola) a través de mitjans digitals. Aquest assetjament pot incloure missatges molestos i no desitjats, amenaces, humiliacions i abusos.
El ciberbullying té alguns trets propis respecte el bullying tradicional:
- Agressor i víctima sovint es coneixen en persona i són companys d’escola.
- Succeeix entre iguals. Si un adult assetja un menor, és un altre tipus de delicte anomenat
- Pot estar vinculat a relacions d’assetjament en la vida real.
- L’agressor provoca patiment a la víctima de manera intencional. Tot i que aquestes males intencions poden ser menys clares al principi, s’acaben fent evidents.
- L’agressió és continuada al llarg del temps, sovint per diversos mitjans (xarxes socials, incloent WhatsApp, però també per correu electrònic, SMS…), i acostuma a durar més que el bullying en espais físics.
- Els abusos poden ser més greus i desmesurats que en persona, ja que l’agressor no té cap mena d’empatia per la víctima en no veure directament el mal que li infligeix.
- Existeix, de vegades, una audiència no desitjada difícil de controlar.
Algunes formes de ciberbullying són les següents:
- Insults, burles i/o discriminacions, privades o públiques
- Publicacions ofensives en blogs, fòrums, llocs web o xarxes socials
- Suplantació d’identitat en línia
- Robar contrasenyes
- Difusió de fotografies o informació personal de la víctima amb intenció humiliant
- Amenaces de danys físics
- Enquestes de popularitat amb la intenció d’humiliar la víctima
- Trucades silencioses o per comunicar missatges pejoratius
Com detectar si un fill pateix ciberbullying
Per prevenir el ciberbullying, és necessari parar atenció als mitjans digitals que utilitza un fill o filla adolescent; si se sospita, cal fer que se senti escoltat i demanar-li que, davant d’un episodi d’assetjament, ho comuniqui d’immediat. Molts joves que pateixen bullying no ho diuen per sentiments de vergonya o culpabilitat o per por, però poden mostrar senyals:
- Exhibeixen tristesa sense motiu aparent durant el seu temps lliure i una falta d’interès per les activitats amb altres persones de la seva edat.
- Redueixen o augmenten considerablement l’ús del mòbil o de l’ordinador i mostren una preocupació sobtada per la seva privacitat.
- Es poden mostrar nerviosos, irritables i fins i tot agressius si algú intenta accedir al seu telèfon mòbil.
Com actuar davant del bullying o del ciberbullying
Si es detecta un cas d’assetjament o ciberbullying en el centre educatiu, és important comunicar-ho als professors de l’escola i buscar ajut professional. Cada escola té un protocol d’actuació davant les situacions de bullying, pel que és important que la direcció del centre hi intervingui. Si l’agressor o agressors no són del mateix centre, es pot considerar la denúncia. Molts nens i adolescents que pateixen bullying desenvolupen trastorns de la salut mental a llarg termini, pel qual l’assistència preventiva i la teràpia són essencials.
Des de casa es poden aplicar algunes mesures, com ara dialogar i escoltar el fill o filla que pateix assetjament, ensenyar-li a denunciar perfils a les xarxes socials, reforçar la seva autoestima, cuidar la seva privacitat (dir-li que no comparteixi informació personal), buscar atenció individualitzada per part de l’escola i de psicòlegs i guardar les proves de l’assetjament per si calgués denunciar l’agressor.
Si es descobreix que un fill o filla està assetjant un company o companya, cal confrontar-lo i fer-lo reflexionar. Tanmateix, els agressors sovint presenten trastorns de conducta, com ara Trastorn Negativista Desafiant (TNA) o trastorn dissocial. La intervenció professional d’un psicòleg és necessària per corregir els patrons de conducta desadaptatius.
Referències
Recursos para prevenir el ciberacoso en la vuelta a las aulas
Directora Residencial a ETE Amalgama7-Madrid, liderant programes d’atenció integral, combinant educació, intervenció terapèutica i suport emocional.