Amalgama7 a “Planta Baixa”: Augmenten les agressions de fills a pares

El passat 18 de novembre, el programa Planta Baixa de TV3 va emetre un reportatge sobre la violència filio-parental i els trastorns de conducta en adolescents. Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7, explica els resultats de l’estudi “Famílies, adolescents i COVID-19: Convivència o supervivència?”: una enquesta realitzada a més de 1.500 famílies amb adolescents a casa d’entre 14 i 18 anys. L’objectiu de l’estudi és fer una comparació de la situació familiar dels adolescents abans, durant i després del confinament del març.

Per altra banda, la Mireia, pacient d’Amalgama7, narra la seva experiència després d’haver ingressat en una de les escoles terapèutiques a causa de l’agreujament de la situació a casa seva durant el confinament.

Resultats de l’estudi

La violència filio-parental o ascendent (de fills a pares) continua sent una “patologia oculta”. El 2014 es van rebre poc més de 2.000 denuncies de pares i mares maltractats. Les últimes dades disponibles, emeses per la Fiscalia de menors el 2018, indiquen que aquest any es van posar 6.000 denúncies. Tenint en compte que la majoria de pares i mares no denuncien per vergonya i culpa, aquestes xifres indiquen que el creixement del problema és alarmant.

L’estudi realitzat per Amalgama7 i Fundació Portal mostra un increment de les males respostes, els insults i les agressions físiques de fills a pares durant el confinament. En els dos primers casos, aquest agreujament es manté fins l’actualitat.

• Males respostes: 30% abans, 58% durant i 53% després del confinament
• Insults: 4% abans, 12% durant i 10% després del confinament
• Agressions físiques: 0,6% abans, 0,9% durant i 0,5% després del confinament

Aquests resultats es van dividir entre dos grans blocs d’edat: adolescents de 14 a 16 anys i de 16 a 18. Segons els resultats, els adolescents entre 16 i 18 anys contesten més, insulten més i fan menys tasques escolars que els de 14-16. Això suggereix que hi ha una progressió de les males conductes; és a dir, si es permet que un fill o filla de 14-16 tingui mals comportaments, aquests empitjoraran amb el temps.

A més, l’estudi va plantejar algunes qüestions en la situació hipotètica d’un nou confinament domiciliari. Segons els resultats, el 51% de les famílies pensen que, en cas d’un nou confinament com el de març, el clima familiar empitjoraria, mentre que el 56% pensen que seria més difícil exercir la seva funció com a pares. Un 40% creuen que no tenen prou informació per resoldre els conflictes amb els fills i les filles adolescents, i un 42% no sabrien on demanar ajuda. Només un 8% dels pares i mares pensen que un nou confinament milloraria la situació familiar.

“Tenim un problema generacional, i és que les famílies de nois i noies adolescents, hem perdut totalment la verticalitat i estem en la horitzontalitat. Essencialment, els pares i mares desitgem ser amics dels nostres fils, i oblidem que d’amics ja en tenen, i que el que necessiten son pares”, explica Jordi Royo. I afegeix: “Hi ha una qüestió que és essencial, que és quan veiem que els nois (gairebé 1 de cada 2), fa males contestes i no col·labora en tasques domèstiques, com posar la taula i el rentaplats o baixar les escombraries.”

On hem de posar la línia vermella?

Royo diferencia entre eres graus d’insults: lleus, moderats i greus, i explica que cal posar el límit al “pre-lleu”. És a dir, una situació en què el fill o filla tracta als pares de manera col·loquial; per exemple, dient-li “tio” o “tia”. Les males contestacions no s’han de tolerar en cap grau, però tampoc es pot permetre que un fill adolescent parli als pares com ho faria amb un amic, perquè això fa que perdin autoritat moral.

Les contestacions lleus acostumen a ser reactives, com ara “no em ratllis” o “no em taladris”. Les de grau moderat poden ser reactives o no, però tenen la intencionalitat de ferir i són insults explícits. Els de tercer grau, les més greus, a més de tenir la intenció de fer mal, tenen un esperit venjatiu, com ara “tan de bo et moris”.

“Nosaltres demanem molt als pares quins tipus d’insults els hi fan. Perquè així ens adonem de fins a quin punt els pares han perdut autoritat moral i fins a quin punt els fills han transgredit tots aquests nivells de bona relació”, comenta Royo.

Què es pot fer davant d’una situació de maltractament de fills a pares?

“La violència filio-parental es pot reconduir”, diu Royo. “La Mireia, com tots els altres nois i noies que estem atenent a Amalgama7, en el seu conjunt, progressen molt bé. Els estudis de seguiment que tenim 2 anys després de donar-los l’alta ens indiquen que 7 de cada 10 estan bé.”

A més, afegeix que els trastorns de la conducta són recuperables. Tanmateix, davant d’una situació de malestar amb un fill o filla adolescent, cal fer un diagnòstic: es tracta d’un trastorn de la salut mental o de problemes de conducta? Quan un noi o noia contesta malament als pares, els insulta, no fa les tasques escolars, té mals hàbits horaris i menja malament, un dels primers passos a la consulta és saber perquè ho fa. Moltes pares i mares no porten als fills a la consulta perquè és veuen incapaços; però això és un senyal de que han perdut tota autoritat moral i que és important fer un diagnòstic.

El context de la COVID-19

La incertesa econòmica de la situació produïda per la COVID-19 és un factor de malestar emocional en molts casos; però, a més, les condicions de l’estil de vida han produït un empitjorament global de la salut mental de la població. Com reflecteix l’estudi, l’impacte del confinament ha deixat seqüeles. Davant d’aquesta situació, comenta el director, les institucions de salut mental tenen el repte de reconduir l’augment dels problemes d’estrès, depressió i ansietat i de fer front a les situacions d’abús. En el cas d’Amalgama7, aquest repte s’enfoca en donar resposta als pares i mares maltractats pels seus fills i en ajudar-los a trencar el silenci.

Et convidem a veure el programa a través d’aquest enllaç.