Adolescents amb trastorns de conducta i deures oblidats: les reflexions de Jordi Royo a ‘Altaveu’

Ser pares d’un adolescent el 2026: per què ens costa tant posar límits?

Si en aquests moments sents que educar el teu fill o filla adolescent és una tasca gairebé impossible, el primer que has de saber és que no estàs sol i no t’has de culpar. Avui dia, ser pare o mare és molt més difícil que fa només una dècada. La societat ha canviat, l’accés a la tecnologia s’ha multiplicat i les famílies sovint es troben desorientades davant de conductes que no saben com gestionar.

Recentment, el psicòleg clínic i director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo i Isach, ha concedit una profunda entrevista al diari Altaveu d’Andorra. En ella, reflexiona sobre els reptes actuals de la criança i ens ofereix claus essencials per entendre què els passa als nostres joves i com podem recuperar el nostre paper de referents.

El poder dels adolescents i la «generació de vidre»

A diferència de les generacions passades, els adolescents d’avui tenen una visibilitat i un poder de decisió dins l’estructura familiar com mai abans s’havia vist. Són el centre de la societat de consum i marquen una gran part de la despesa de la llar. A més, en la societat del benestar, l’adolescència s’ha convertit en una etapa extremadament llarga.

Aquesta realitat sovint es tradueix en joves amb dificultats per assumir responsabilitats. Tal com adverteix Jordi Royo a l’entrevista:

«Estem generant adolescents que tenen molt clars els seus drets i molt poc els seus deures.»

Quan els pares assumeixen un rol excessivament protector o permissiu, fent «de criats» en lloc de fer de pares, s’afavoreix l’aparició de l’anomenada generació de vidre, caracteritzada per una gran fragilitat emocional i dificultats per a la maduració neuropsicològica. Si un jove no aprèn a ser responsable en l’àmbit domèstic, difícilment ho serà demà amb la feina o amb la seva parella.

L’impacte de les pantalles i el mal ús de la tecnologia

Un dels grans camps de batalla actuals a les llars és, sens dubte, l’ús de l’smartphone i la intel·ligència artificial. Jordi Royo assenyala que el problema real no és l’invent en si, sinó el mal ús de la tecnologia. Actualment, molts infants de 8 o 9 anys reben un telèfon mòbil sense cap mena de límit ni control, exposant-se de forma prematura a continguts altament nocius, com la pornografia o el ciberassetjament mitjançant IA.

Això genera situacions de gran tensió. Molts pares i mares, per por a la reacció irada dels fills o per mantenir una falsa pau familiar, decideixen callar i no posar límits. No obstant això, la clau per resoldre aquest conflicte comença per nosaltres mateixos. Predicar amb l’exemple és empoderar-se. No podem exigir a un fill que deixi el mòbil a la taula si nosaltres, com a adults, som els primers que no podem acabar un dinar sense mirar la pantalla.

Com podem actuar com a famílies? Els estils educatius

A Amalgama7 treballem sota un model bio-psico-socio-educatiu i legal on defensem que l’estil educatiu de la família és crucial per prevenir adolescents amb trastorns de conducta o addiccions. A l’entrevista, Royo distingeix quatre estils familiars:

• Sobreprotectores: escolten abans el fill que el professor davant de qualsevol conflicte.
• Permissives: pretenen ser «amics» dels fills, deixant-los funcionar sense cap mena de regla.
• Delegatives: deleguen l’educació a l’escola, la policia o les institucions.
• Coresponsabilitzadores: aquelles que combinen l’afecte amb els límits, on es manté una verticalitat clara. «Saber dir sí i saber dir no».

Encara que formem part del grup coresponsabilitzador, els nostres fills no estan exempts de patir riscos, com el contagi de conductes de risc o el consum de substàncies per pressió social. Però si han tingut uns pares que han actuat com a referents estables, la seva capacitat de recuperació sempre serà molt més ràpida i eficaç.

No esteu sols: Amalgama7 us acompanya

Tenir èxit en l’educació d’un infant no garanteix de forma automàtica saber com gestionar un adolescent. Ser pare o mare no és fàcil, i quan apareixen comportaments auto-destructius, crisis d’identitat o un possible diagnòstic de patologia dual, demanar ajuda no és un símptoma de feblesa, sinó de responsabilitat.

Si la situació a casa s’ha tornat insostenible, recorda que des d’Amalgama7 oferim una xarxa assistencial completa que inclou des de consultes externes i centres de dia fins a l’Internat Amalgama7, espais terapèutics i educatius dissenyats específicament per ajudar el teu fill a recuperar el rumb.

Posa’t en contacte amb nosaltres per a una primera consulta diagnòstica. Deixa’ns ajudar-te a posar els límits que el teu fill necessita per créixer segur.