Què puc fer per prevenir els desordres i trastorns del comportament alimentari?

Per part de la família

  • Fomentar una dieta sana, equilibrada i variada, que inclogui tots els aliments necessaris, amb limitació de dolços, brioxeria industrial i menjar ràpid.
  • Dissenyar menús diferents que incloguin tots els grups d’aliments: verdures i fruites, cereals i tubercles i llegums i aliments d’origen animal.
  • No definir els aliments com a bons o dolents: tots poden ser nutritius en funció de la qualitat, la quantitat i les combinacions adequades.
  • Potenciar patrons alimentaris i hàbits regulars i diversos en els àpats familiars.
  • Adoptar i mantenir uns hàbits saludables amb en la pràctica d’activitat física.
  • Adoptar i mantenir uns hàbits saludables respecte del nombre d’hores de son recomanats.
  • Fomentar la comunicació entre tots els membres de la família, invitar els fills a escoltar i expressar-se per tal que se sentin segurs i capaços de buscar opinió i l’ajuda de la seva família quan s’enfrontin a situacions difícils o estressants.
  • Fomentar l’autoestima dels fills per tal que descobreixin i acceptin les seves capacitats i les seves limitacions, i aprenguin a sentir-se bé amb si mateixos.
  • Ajudar els infants i adolescents a no reduir el cos a una qüestió d’aparença, a fer front als missatges sobre estètica, cànons de bellesa i alimentació (com dietes miraculoses i productes dietètics) que bombardegen la publicitat i alguns mitjans de comunicació. L’exaltació del cos prim i les dietes restrictives poden tenir efectes negatius en la salut.
  • No donar suport a la idea que una dieta, pes o talla particulars duran automàticament l’adolescent a la felicitat i l’èxit. Cal tenir en compte que, en moltes ocasions, les actituds sobre el pes i la figura són apreses dels pares i germans. La prevenció hauria de començar amb l’exemple familiar.

Per part de l’escola

  • Incorporar un servei de nutrició i dietètica per tal de garantir que s’elaborin menús diferents que incloguin tots els grups d’aliments: verdures i fruites, cereals i tubercles i llegums i aliments d’origen animal, i informar-ne periòdicament les famílies.
  • Dur a terme activitats preventives adreçades als infants i adolescents, ja que són la població de major risc de patir aquestes malalties, però també treballar estratègies de prevenció amb les famílies i l’equip acadèmic.
  • Promoure aficions culturals i lúdiques que permetin l’aprenentatge d’habilitats socials per tal d’assolir que els infants i adolescents considerin aspectes diferents a la imatge o la bellesa com a signe de prestigi o reconeixement social.
  • Potenciar que es valorin prioritàriament entre els alumnes els aspectes emocionals i personals, en lloc de sobrevalorar els aspectes físics i estètics en general.
  • Evitar devaluar, criticar els sentiments, idees, actituds o preocupacions dels alumnes, tot afavorint el respecte i la comunicació mútua.
  • Així mateix, és important treballar en valors, procurant modificar aquelles actituds que puguin resultar negatives en relació amb la imatge corporal, com podrien ser els prejudicis cap a les persones amb sobrepès.

Per a més informació: “Àrea clínica”, “Trastorns relacionats amb la nutrició i el comportament alimentari”.