Què fer si sospito que el meu fill o alumne adolescent pateix un desordre o trastorn del comportament alimentari?

Recomanacions per a la família

• No minimitzar indicadors de risc (per exemple: aprimament progressiu, aïllament, reiteració de vestuaris folgats, etc.).
• Evitar la utilització de càstigs, amenaces o manipulacions. Cal tenir en compte que es tracta d’una malaltia, no d’un comportament que l’adolescent ha triat.
• No expressar-se sobre el pes dels altres de forma pejorativa, en especial si es tracta del vostre fill/a adolescent.
• Evitar fer crítiques sobre el pes i el menjar, potenciant que l’adolescent afectat se senti recolzat.
• Evitar fer servir els aliments com a premi o càstig, ni fer del menjar un tema de conversa recurrent.
• Evitar de fer dietes que siguin innecessàries o que no siguin prescrites per un especialista.
• Si es detecta que l’adolescent té dificultats amb l’alimentació, no centrar-se solament en el menjar, ja que el més probable és que es tracti d’una qüestió més global.
• Si l’adolescent té un problema d’obesitat, afrontar-lo emfatitzant que el que preocupa és la seva salut i no la seva aparença.
• Buscar ajuda professional!

Recomanacions per a l’escola

Els centres escolars són un entorn clau per detectar de manera precoç senyals d’alarma al respecte de conductes associades a desordres o trastorns del comportament alimentari. En aquest sentit, recomanem:

• Estar atents als senyals d’alerta que es puguin observar en l’àmbit de l’escola i/o de les activitats extraescolars. A les hores dels àpats, els monitors i responsables dels patis i dels menjadors escolars poden detectar conductes inapropiades respecte dels aliments, com ara: llençar el menjar, retornar-lo, anar ràpidament al lavabo després de l’àpat… Així mateix, en espais de lleure i de pràctica esportiva es poden observar també aquests comportaments, sigui a través dels monitors o del grup d’iguals.
• Els companys poden ser fonamentals per a la detecció d’un TCA. L’adolescent afectat per un desordre o trastorn del comportament alimentari acostuma a allunyar-se progressivament del seu grup d’iguals, ja que la major part de les seves trobades són al voltant d’activitats d’oci i d’àpats. També poden detectar més fàcilment altres conductes, com els vòmits o les autolesions. Per tant, cal fomentar l’ajuda entre alumnes per tal que comuniquin a un adult de referència (mestre, tutor, monitor, familiar…) les seves observacions al respecte.
• Adreçar-se als companys de l’escola més propers a l’alumne suposadament afectat per tal de conèixer al més directament possible conductes que poden ser subsidiàries d’un desordre o trastorn del comportament alimentari.
• Si es detecta o se sospita d’algun símptoma, cal atansar-se a l’alumne suposadament afectat per tal d’ajudar-lo a fer-lo conscient del seu possible comportament de desordre alimentari i/o d’algun malestar derivat del mateix. En aquest sentit, cal recordar que als adolescents els costa adreçar-se als seus adults referents (pares, mestres, monitors…).
• Un cop confirmades les sospites, cal adreçar-se als pares de l’alumne suposadament afectat per un trastorn d’alimentació per tal de contrastar les observacions realitzades a l’escola amb les que els pares han pogut realitzar en l’àmbit familiar.
• Cal que l’equip escolar orienti i assessori els pares respecte d’on poden trobar més informació sobre els TCA i on es poden adreçar per rebre atenció professional.
• Des de l’escola, cal potenciar la col·laboració entre els diferents col·lectius professionals que estan en contacte amb els alumnes adolescents, de manera que puguin actuar com a elements de prevenció i detecció dels TCA (mestres, professors, monitors, entrenadors, psicòlegs escolars, metges, farmacèutics, etc.), així com també la comunicació d’aquests amb les famílies, amb l’objectiu de fer possible el lema: entre tots, el diàleg és possible.

Per a més informació: “Àrea clínica”, “Trastorns relacionats amb la nutrició i el comportament alimentari”.