Trastorns (tipologia)

Trastorns obsessius-compulsius

Les obsessions es caracteritzen per l’aparició reiterada de pensaments no desitjats, inoportuns, intrusius, que en la majoria de les persones generen ansietat o un malestar en general; i les compulsions són comportaments o representacions mentals repetides que la persona afectada realitza amb l’esperança que reduiran el seu malestar o per tal d’evitar esdeveniments negatius que podrien succeir en el futur.

Sovint aquests pensaments es produeixen a l’entorn de temes relacionats amb l’organització, l’ordre, la neteja, però també es poden objectivar a l’entorn del propi cos, globalment o parcialment. Són freqüents aleshores els pensaments repetits respecte de la pròpia imatge, la poca musculatura i, per exemple, del que s’hauria de fer per incrementar-la.

Trastorns addictius

Tradicionalment, els trastorns addictius estan relacionats amb les drogues. Més ben dit, amb les persones que en realitzen comportaments d’abús. Tot i que hi ha drogues de diferents tipus (tabac, alcohol, cafeïna, derivats del cànnabis, etc.), en els éssers humans, la seva acció sobre el sistema nerviós central (SNC) desencadena un mecanisme psicològic i químic pel qual s’adquireix una predisposició a repetir-ne l’ús en proporció molt superior a l’anterior. Aquest fenomen es coneix com a dependència, i consisteix en la pèrdua de la llibertat de decisió de prendre una droga.

Progressivament, aquest concepte s’ha anat ampliant en els darrers anys. L’Associació Americana de Psiquiatria (APA) també hi inclou les ludopaties, atès que hi ha evidència que els comportaments de joc patològic activen sistemes de recompensa cerebral de manera semblant a com ho fan les drogues d’abús. Diversos autors descriuen com a addiccions comportamentals altres comportaments repetitius que es poden produir en el context d’activitats com ara compres compulsives, exercici físic extenuant, ingestió abusiva de determinats aliments (xocolata, brioxeria…), cerca patològica de sensacions extremes, sexe compulsiu, etc.

Trastorns dismòrfics corporals

Són aquells que condueixen la persona afectada a tenir una preocupació excessiva pel que considera un “defecte” (o més d’un) del propi cos, ja sigui imaginat o exagerat. Aquests trastorns, molt relacionats també a la prioritat d’aconseguir un cos perfecte a partir d’uns determinats criteris de bellesa física, poder ser també molt limitadors. Les persones afectades poden insistir repetidament a voler sotmetre’s a intervencions quirúrgiques, dietes específiques, a ocultar-se, a no voler sortir de casa, etc.

Certament existeix un gran nombre de persones que poden estar interessades a aconseguir una determinada aparença física, la diferència rau en que la persona afectada de dismòrfia experimenta repetidament una idea de rebuig del seu cos (o diverses parts) que li dificulta les relacions i un bon rendiment en les activitats de la seva vida quotidiana.