Trastorns de conducta
Conjunt de comportaments, principalment d’origen a la infància i l’adolescència, que aglutina una sèrie de trastorns diversos que es manifesten principalment en forma d’impulsivitat, inestabilitat emocional i manca d’atenció, i que suposen una incapacitat per adaptar-se i respondre a les demandes familiars-socials i/o per seguir les normes i pautes de comportament que la majoria accepta. Els principals trastorns de conducta són:
- el trastorn negativista desafiant (TND),
- el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)
- i el trastorn disocial (TD).
Trastorn negativista desafiant (TND)
Trastorn del comportament, normalment diagnosticat a la infantesa, que es caracteritza per comportaments no cooperatius, desafiants, negatius, irritables i enutjats cap als adults, i en general, a totes les persones que tinguin un tret d’autoritat sobre la persona, especialment pares i mares, el professorat i altres persones en posició d’autoritat.
Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)
És un trastorn neurobiològic de caràcter crònic, simptomàticament evolutiu i de probable transmissió genètica que afecta entre un 5 i un 10% de la població infantil, arribant fins i tot a l’edat adulta en un 60% dels casos. Hi ha tres subtipus de TDAH:
- Combinat (inatenció, hiperactivitat, impulsivitat)
- Predominantment desatent
- Predominantment hiperactiu-impulsiu
Trastorn disocial (TD)
Es caracteritza per una forma persistent i reiterada de comportament en què es violen normes socials o els drets bàsics dels altres. Els comportaments típics d’aquesta patologia inclouen baralles freqüents, intimidacions, crueltat cap a persones o animals, destrucció de propietats alienes, incendi, robatori, mentides reiterades, faltes a l’escola, absentismes de casa, provocacions, desafiaments i desobediència greus.